Hui és el dia...

Deixant de banda la polèmica si cal o no mantenir la figura de les reines i dames a les festes de la ciutat, sense recolzar obertament i públicament a aquells que titllen, en ple segle XXI, aquell costum provinent dels anys 40 del segle passat, d'obsolet i masclista, i lluiten per la seua desaparició, en considerar que la seua tria està condicionada a uns referents que tendeixen a cosificar-les, a convertir-les en objecte visual, sotmeses als dictats d'un cànon estètic en una ostentació de bellesa i joventut femenina i, a la vegada, també sense donar un suport incondicional a aquells contraris que continuen considerant-les com a figura irrenunciable de les festes, amb unes funcions que van més enllà de les estrictament decoratives, amb una presència reial més que passiva i embellidora, protagonista activa i representants del veïnat amb qui s'identifiquen, la meua reflexió de hui vol centrar-se en el transcendental acte que tindrà lloc aquesta vesprada al Palau de la Festa: l'elecció de les representants festeres oficials, regines i dames de la ciutat, per l'any 2023.

D'acord amb uns Estatuts del Patronat Municipal de Festes van aprovar-se pel Consell Rector del Patronat unes bases per l'elecció de les regines i les seues corts d'honor on, a més a més de definir els càrrecs, s'especificaven els requisits d'accés, terminis de presentació de candidatures i tot el procés a seguir per efectuar l'elecció, afegint-se quins i com han de ser els símbols distintius de la representació, així com les línies generals de la indumentària festera i el protocol de la representativitat.

Un bon grapat de xiquetes i senyoretes per iniciativa pròpia, pel de les seues famílies o per l'impuls dels diferents col·lectius festers on estan vinculades, van fer el pas i van presentar les seues candidatures.

Des d'aquell moment, fins i tot gosaria dir que, en la majoria dels casos, des de molt abans, a l'interior de cadascuna d'elles va començar a germinar i créixer una idea associada a les ganes de viure, la il·lusió per "ser triada", començant a creure en els somnis, a sentir-se capaç per dissenyar-los i perseguir-los, i fer real allò tantes vegades imaginat.

I han anat passant els dies i arriba hui, malgrat la incertesa, estic segur, ha crescut en cadascuna d'elles l'esperança, el somni, la fantasia, les emocions; hui és el dia clau i, per algunes d'elles, malauradament no totes, l'esperança i els somnis començaran a ser realitat i, de segur, hui serà el dia que començarà a generar-se canvis que marcaran totes les seues vides d'ara endavant.

Totes presenten les seues candidatures amb molt de currículum fester, totes es mereixen "ser triades"; molta és la responsabilitat que recau a sobre de l'alcaldessa, del president del Patronat, dels membres del Consell Rector i de la Junta de Festes, que mitjançant el seu vot han de decidir.

Una decisió que, pensant que "reines i corts" a hores d'ara són una figura irrenunciable de les nostres festes, personalment "votaré" amb criteri objectiu de capacitat, mèrit i treball, deixant de banda una mica, els estètics, de joventut, tradició familiar, o pertenença a aquest o aquell altre col·lectiu, criteris, a parer meu, massa estereotipats.

M'agradaria que les Regines i Dames que en poques hores seran elegides siguen capaces de trencar la desigualtat estructural festiva, que pensen molt més enllà que la, de vegades, curta mentalitat gaiatera, i tot i que, per tradició, se situaran en un nivell de "celebrity local", trenquen amb la concepció de "dona florero" i entronquen en la concepció d'una dona independent i amb opinió, que estima allò que és tradició i que no es limita a la mera reproducció d'una identitat local encotillada, mantenint aquella concepció patriarcal i rancia de temps ja superats. La nostra és i ha de ser, encara més a partir d'ara, una cultura festiva, popular i enèrgica del Castelló del segle XXI. Sort, molta sort i encert!