"Refresco de aguas heladas". Cara funció. Lliçó exemplar?

Tot just fa 233 anys i amb motiu de la proclamació d'en Carles IV com a rei d'Espanya, a la nostra ciutat van celebrar-se al llarg de tres dies, 14, 15 i 16 de juliol unes grandioses i, a la vegada curioses festes, que van tindre un preludi amb el trasllat el 5 de juliol de la imatge de la Verge del Lledó des de l'ermitori fins a la ciutat on va romandre fins al 20 de setembre, i la celebració de tres dies de bou, 9, 10 i 11 "pagat" pels milicians de la Vila, i que una vegada mort, la seua carn va ser repartida, el dia 13, entre els pobres .

Unes festes que el Consell de la Vila va voler foren molt més sumptuoses que ho havien estat les anteriors, les de la proclamació del seu pare Carles III, celebrades l'any 1759 i que van suposar unes despeses "municipals" de 636 lliures i 19 sous, quantitat que, 30 anys després, semblava del tot insuficient, sol·licitant-se del nou rei el permís per ampliar la quantitat, i autoritzant-se per aquell l'augment en 150 lliures.

Així les coses la ciutat va celebrar el primer dia, tot just hui fa anys, el matí del 14 de juliol, un acte oficial de col·locació del penó reial al saló noble del palau de la Vila, al costat dels retrats dels nous reis Carles i Maria Lluïsa i, a la vesprada la cavalcada "de proclamació"; l'endemà 15, una solemne missa celebrada a l'església de Santa Clara i diferents "danzas de muchachos i mojigangas", és a dir balls al carrer i elevació de figures fetes per la muixeranga, juntament amb una representació teatral, a la plaça Major, de l'assalt i robatori del Sagrament a Torreblanca per part dels pirates barbarescs i després recuperat pels cristians, episodi de finals del segle XIV, van conformar el gros de la festa. El 16, el tercer i darrer dia de festes, dia de la Verge del Carme, un Te Deum al matí i una processó general a la vesprada amb la participació dels diferents gremis de la ciutat, les comunitats religioses, el clergat, la imatge de la Verge del Lledó, el Consell i els soldats del regiment i "les músiques", van tancar les festes.

La ciutat havia tirat literalment "la casa per la finestra" i, a 'hora de fer el recompte" van venir les sorpreses. Les despeses van pujar a 1440 lliures, 13 sous i 4 diners, excedint-se de la quantitat acordada en 689 lliures 9 sous i 4 diners, negant-se la comptadoria general a aprovar els comptes d'aquell any, mentre no foren aquells diners restituïts pels lleials regidors castellonencs; ja ho havia deixat ben clar el nou rei, 787 lliures era el màxim que s'havia de dedicar a aquelles festes, tot i que foren dedicades a la seua proclamació. Diners que, finalment, diuen les cròniques, van eixir de les butxaques dels membres del mateix Consell Municipal.

Quines diríeu van ser les despeses majors? Si analitzem els rebuts trobem coses tan curioses com 75 lliures per les orquestres, 20 lliures pel pare agustí sermoner, 30 pels retrats dels reis, 65 per la confecció dels vestits dels reis d'armes i verguers o 13 pel "refresco de aguas heladas" que van glapir-se més de 260 convidats a més a més de tota la tropa que va participar en la cavalcada de proclamació.

No dic jo que les festes en general, i "el refresco de aguas heladas" en concret, no tinguera èxit, i tant que deguera ser referit i comentat en tot el poble, però, quants dels molts convidats al refresquet serien veïns de a peu? I vestits pagats aprofitant el moment... de macers i verguers, només?

Cara els va eixir la funció i el lluïment, constituint aquella decisió reial, una bona lliçó de com s'ha "de filar prim" a l'hora de gastar-se els diners de tots. Ara, més de 200 anys després, si el malbaratament de diners públics tinguera com a conseqüència directa la repercussió en les butxaques d'aquells que "a la lleugera" se'ls gasten (tal com veiem està ocorreguent en diferents àmbits nacionals, autonòmics i locals), de segur que tot aniria millor.

I és que no fa gaire mesos, l'Institut d'Estudis Econòmics va fer públic que la nació podria reduir la despesa pública en un 14%, al voltant de 60.000 milions d'euros sense rebaixar la qualitat dels serveis que presta, només augmentant el control.

És sabut que Espanya ja gasta 14.000 milions d'euros anuals sense control en les subvencions i un total de 122.000 milions d'euros a l'any a sufragar subvencions destinades a col·legis, professionals, sistema elèctric, mineria, bous de lídia, gastronomia, òpera, centres d'estudis, etc. Ajudes que generen què? Diguem-ho clar, xarxes clientelars.

Tal vegada sera fruit de la calor del moment, però esdeveniments com aquests del refresquet i noticies com les de l'IEE, em fan pensar si no necessitarem amb urgència un altre Carles IV...