Hisenda som tots?

Tinc clar que els bens i serveis públics estatals que rebem els ciutadans, s'han de pagar entre tots mitjançant els diferents impostos, les diferents fonts tributàries, i que aquells que més ens graven a nivell individual o familiar, ho fan, a hores d'ara, sobre el consum, el patrimoni o la renda.

Així, cada vegada que comprem algun producte, paguem una part del primer; als altres dos tributs, peces claus del sistema fiscal, generalment, fem front mitjançant les campanyes anuals.

Acabada d'instaurar la democràcia al país, allà pel 1978, el govern a través del ministeri d'hisenda, i amb la darrera finalitat i pretensió que tots els ciutadans férem la declaració, de rendes i patrimoni, i, a més, que la férem sense defraudar, va llançar la recordada campanya "hisenda som tots", però ara, més de 40 anys després, la realitat ens diu que no, que malauradament hisenda "no som tots".

No dubte que cada any que passa siguem més les persones que "complim amb el deure", i que tot i seguir constantant-se nombroses irregularitats fiscals, som molts els que entenem que hem de tributar en la mesura de la nostra capacitat econòmica i, d'acord amb aquesta capacitat i, de bon o mal grat, ho fem; però, al costat d'aquesta "majoria" hi ha uns altres morosos.

Em crida l'atenció que cada any, finalitzat el termini de fer front a aquestes obligacions, apareixen uns llistats oficials de "morosos amb hisenda", d'aquells que no han complit a temps o, en casos més greus, són deutors professionals, demostrant poca o cap diligència per efectuar el pagament, la contribució pertinent, amb un greu perjudici social col·lectiu.

Sense anar massa lluny, ahir, darrer dia del mes de juny, data en què acabava el termini per "tancar comptes amb hisenda" en referència l'any 2021, tot i que a ningú ens agrada "pagar", entenent que són pagaments necessaris, una altra cosa diferent és pensar si són o no justos, com cada any, vaig "complir novament amb la meua l'obligació", i part dels meus ingressos i beneficis, van desaparéixer dels meus estalvis i van anar a engrossir la bossa comuna estatal.

Però, també ahir, vaig conéixer que la hisenda pública, mitjançant l'agència tributària, publicava una llista actualitzada de "morosos" i que, només comptabilitzant aquells que el deute és superior als 600.000 euros, se superaven amb creix els 7.000, pujant a més de 17.000 milions, els euros que, entre tots ells, deuen a l'estat

Està bé que jo pague, està bé que amb els meus diners tinguem beneficis socials o culturals, que contribuïm en conjunt a pagar les despeses comunes, però, no si ens repeteixen una i altra vegada que hisenda som tots, què passa en aquests 7.000? Tots som o no som tots? És veritat que la majoria dels grans deutors són empreses en concurs de creditors, això no obstant si són deutes d'estat, si són deutes generals, no hem de carregar aquesta xacra sobre les espatlles de la resta de contribuents, això sí que no és just…

Diuen que només un de cada 5 morosos "és persona física", això fa que  siguen coneguts, amb noms i cognoms, més de 1.400, i que el seu deute supose "només" poc més de la huitena part del total, uns 2.100 milions d'euros, però tant es val si són mil, cent o deu, El frau és frau, vinga d'on vinga.

No tinc cap interés especial en conéixer el nom dels morosos, tot i això, si voleu saber qui són només cal que "punxeu" sobre MORÓS, de segur que trobareu més d'un "personatge que us sone". Ho deixe a la vostra curiositat.

A la vista del llistat es  confirma que cada vegada hi ha més gent que intenta escaquejar-se de contribuir amb el seu peculi a sufragar les despeses dels serveis que ens presta l'Estat, i que en poc o molt, tots en som beneficiaris; està vist, hisenda som tots, però uns més que altres.