Però, també, a mesura que anava endinsant-me en el contingut de la proposta la meua desconfiança anava creixent; l'esperança es difuminava recolzada en l'evidència d'accions semblants que al llarg dels darrers anys han anat anunciant-se com a imminents i que, la realitat ens diu s'han desenvolupat, per la raó que siguen, de manera parcial en la major part dels casos i en altres s'han anat quedant per millor ocasió.
Una desconfiança que després d'algunes il·lusions perdudes, sense adonar-me'n, tal vegada, forme part ja de la meua manera de pensar; però jutgeu per vosaltres mateixa...
La notícia diu: "Aquests dies el regidor de Transició Ecològica de l'ajuntament de Castelló, el senyor Fernando Navarro i l'arquitecte Nacho Carbó han presentat el disseny d'un projecte que pretén multiplicar per tres la zona protegida que integra el Molí la Font i l'Ermita de Sant Francesc de la Font, creant un parc d'ús públic amb làmines d'aigua, passejades i aparcament públic".
Un ambiciós disseny per convertir el conjunt del Molí la Font i Sant Francesc en un parc públic ampliant els 2350 metres quadrats que ara conformen l'espai natural protegit fins als més de 59.000, un espai 25 vegades més gran que l'actual, i que ha de comptar amb nous espais com un observatori d'aus, aparcaments, espais per al gaudi dels ciutadans, passarel·les de fusta, una aula de la natura i haurà d'encarar l'eliminació dels molts elements impropis de l'entorn, i la corresponent adequació i integració de l'ermita i del peiró, tot amb la finalitat darrera de crear un paratge obert que, a la vegada que protegisca la diversitat de flora i fauna, puga ser visitat i gaudit pels ciutadans.
Segur? Quan? I el més important, amb quins diners? Malauradament, la rehabilitació i restauració del Molí la Font ha estat un projecte llargament anunciat des de fa més de 20 anys pels diferents regidors municipals defensors de l'ecologisme, però la realitat ens fa veure que avui es manté com un paratge tancat al públic.
L'any 2016 va fer-se un xicotet pas, però res més, en declarar el Molí reserva de fauna i d'especial protecció de la colònia de rates penades; el febrer del 2020 crec recordar que van destinar-se, com un fet excepcional, més de 125.000 euros del pressupost municipal per reformar els dos edificis del recinte i poca cosa més, anunciant-se al final d'aquell any una proposta de millora, conservació i ampliació del recinte protegit fins als poc més de 32.000 metres quadrats, del que no va arribar a fer-se res.
"Pintar como querer" diuen en castellà per expressar que van a fer-se realitat els somnis i és que això és el que sembla el projecte amb un disseny que respecta els afluents, escorrenties i séquies de la zona, que genera dues zones de laminació d'aigua a manera de dues llacunes, amb camins i senders que han de permetre caminar de banda a banda per gaudir del paisatge, connectats amb la resta del territori i fins i tot amb la platja, i que comptarà amb una zona d'aparcament i una altra com a zona d'oci-berenar, per a les famílies.
Un disseny i un projecte preciós, il·lusionant. Ara bé, un projecte el qual, a hores d'ara, només té de "real" allò que costa menys diners, l'avantprojecte d'allò que es vol fer, la "carta als reis" i del que falta el més important el pressupost i els terminis d'execució.
Gestionar com i quan es podrà dur a terme, que és fonamental perquè algun dia siga realitat, d'això no s'ha dit res. Entenc que la tasca no és senzilla ni pot ser ràpida. Però un projecte el qual possiblement s'haurà d'assumir com un compromís de ciutat en diverses legislatures, i vist com s'hi ha actual a l'indret en els darrers temps, entendreu com al costat de l'interés i la curiositat em faça ser prou desconfiat. Fem vots i que, com estem acostumats a veure en altres accions, a la fi, no quede en "fum de canya".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada