Sense anar més lluny i a proposta d'una bona amiga que està recuperant-se d'una intervenció mèdica, ahir a la vesprada vam decidir retrobar-nos, i fer-ho en un lloc que a la vegada què estiguera a l'aire lliure, no tinguera problemes d'espai, on poguérem estar tranquils, fresquets, xarrant i enraonant sense pressa, i prendre'ns "algun refresquet".
Sabíem de l'existència des del juny del 2018 d'un local, "playa chica", pertanyent al grup "La guindilla" i ubicat a l'avinguda d'en Ferrandis Salvador, al terme de Benicàssim i a tocar del complex "Eurosol", que era gran, amb més de 1200 metres quadrats i que a més de restaurant-gastrobar, disposava d'un servei de bar amb terrassa vora el mar i una ampla carta de cocteleria, garanties més que suficients "a priori" per decantar-nos per aquell lloc.
Pensat i fet; encara no serien les 7 de la vesprada quan vam anar acostant-nos a l'indret el grup d'amics, un total de 12 persones. El lloc, tal vegada per l'hora, massa tard per una sobretaula i massa prompte per sopar, no estava concorregut, vaja no hi havia quasi ningú. Escampades per tot l'espai no arribaríem els clients a la vintena.
Prompte vam ser atesos per un personal "bastant jove" al que es notava "poca professionalitat" a l'hora de les comandes, i també després, en el moment del servei, i que el salvava la poca clientela que en aquell moment hi havia. Deixant a banda el fet que cap d'ells o d'elles parlava valencià, cosa ja "per se" trista, el fet que diferents persones foren les encarregades d'atendre una mateixa taula, la nostra, mentre un prenia la comanda, l'altre la servia i un tercer volia cobrar, va dur com a conseqüència algun malentés a l'hora del servei; però la cosa que haguera passat com una simple anècdota va anar a més...
Encara no havia transcorregut una hora, quan la xicona que semblava portar una mica la veu cantant, la que primerament ens havia atés prenent nota del que cadascú volíem, va acostar-se'ns per demanar-nos que "abandonàrem la taula", ja que s'acostava l'hora de preparar les taules pel sopar i, aquelles que nosaltres ocupàvem estaven reservades.
Veient que l'interior del
local estava totalment buit vam demanar la possibilitat de canviar la nostra
ubicació, per poder continuar la nostra estada al local, fins i tot, algun dels
nostres va dir que demanaria una nova consumició.
Al cap d'una estona i
dient que havia anat a consultar-ho amb el "maître" va tornar i ens
va oferir el canvi de lloc, a unes taules que es trobaven a uns pocs metres del
lloc inicial. Vam agafar el que ens quedava de cada consumició i vam
canviar-nos de lloc.
Traslladats i continuada la conversa, un dels amics presents va demanar una nova consumició, amb la sorpresa que no li'n van portar una sinó tres del mateix producte. A hores d'ara encara ens preguntem de qui va ser l'errada, i això que, ni a l'espai ni a la barra hi havia en aquell moment més de mitja dotzena de clients. No vull ni imaginar que pot arribar a passar quan el local està de gom a gom que, ara a l'estiu, és nit sí nit també.
I que penseu va passar amb les taules que vam haver de deixar? Res, simplement van separar-les i col·locar a sobre de cadascuna uns plats i coberts. Nosaltres vam estar allí vora les 8,30 de la vesprada i llevat d'una taula amb 6 persones, la resta, això si totes preparades, encara estaven lliures. Era necessari fer-nos aixecar més de mitja hora abans, quasi convidant-nos a anar-nos-en, només per separar-les i ficar uns coberts? Increïble...
És veritat que l'espai físic és fonamental en aquest tipus de negoci, i que "playa chica" per la seua ubicació i lloc és ideal també per allò que popularment és conegut com a "tardeo", però si la professionalitat i el tracte al client és sempre així, dubte molt del grau de satisfacció. Vist el que vaig veure ahir, jo m'ho pensaré abans de tornar, l'oferta és ampla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada