L'inci d'un mal somni...

El 18 de juliol de 1936 "va caure" en dissabte. El diari degà i de major circulació a la província "Heraldo de Castellón" va traure al carrer el seu número 14.320. Aprofitant la festa dominical de l'endemà, una gran part del veïnat, dels poc més de 38.000 habitants, fugint de les calors de la capital, van eixir al camp, a la mar o la muntanya. Ningú imaginava el desastre que estava a punt de començar...

Anava a ser un dia qualsevol al calendari, però un anunci va marcar el transcórrer de la història del veïnat en els següents anys. Tot i que el govern republicà ja comptava amb advertiments sobre el cop, el que no imaginaria és que els revoltats estaven tan ben organitzats.

A la pàgina segona del diari es publicava una nota del governador civil, senyor Muñoz Ocaña, radiada també per l'emissora local que deia: "S'ha frustrat un nou intent criminal contra la República. El govern no ha volgut dirigir-se al País fins a aconseguir l'exacte coneixement del què ha passat i posar en execució les mesures urgents i inexorables per combatre'l". I continuava: "El govern de la República domina la situació i afirma que no ha de trigar a anunciar l'opinió pública, que s'ha restablert la normalitat". Però, malgrat els intents de retenir l'avanç a la península a l'empar de la legalitat democràtica de la República, l'escalada de violència i la repressió va créixer i escampar-se.

La normalitat ciutadana era general i presentava la notícia de l'arribada a Castelló d'una colònia de xiquets madrilenys, fills dels empleats de CAMPSA per passar uns dies de platja, a la vegada que l'eixida, com venia sent costum, d'una colònia de xiquets de Castelló a la colònia escolar de Llucena, al costat dels anuncis de la celebració d'un espectacle de sarsuela de la companyia del famós cantant Pablo Gorge al teatre d'estiu de la plaça de bous, per aquella mateixa nit del dissabte, o la possibilitat de dinar o sopar "sense passar calor" al restaurant "Les Planes" del Grau.

L'endemà, per ser diumenge, com era costum, "L'heraldo" no va eixir al carrer, i a la pàgina 2 del diari del dilluns 20, amb el títol Castelló al dia, podem llegir que la situació de Castelló i província era de tranquil·litat absoluta, i que el dissabte es va fer vida normal treballant-se a tot arreu, tot i que en tenir-se coneixement dels convulsos esdeveniments, per les informacions transmeses per ràdio des del Ministeri de Governació, nombrós públic es va situar espontàniament davant del Govern Civil per manifestar al governador grans mostres d'adhesió, no només de les forces del Bloc Popular, també de diferents classes socials.

A la vista de com transcorrien els esdeveniments, els diputats socialistes i del Front Popular van recomanar al poble a través del micròfon de Ràdio Castelló guardar la màxima serenitat, pregant-los que sota cap pretext deixaren d'acudir a la feina, ajudant les forces de la Guàrdia Civil, que des del primer moment, i de manera clara van posar-se al costat del govern legalment constituït.

Ací a Castelló i malgrat que prompte van iniciar-se les cremes d'esglésies i convents, encara haurien de passar uns mesos per caure en la magnitud del desastre;  el clima de violència social va anar en augment en les setmanes següents la vida i va transcórrer amb més o menys ensurts, fins al 23 de març de 1937 en què la ciutat va sofrir el primer dels bombardejos efectuat des del "Baleares", un vaixell de guerra de la flota insurgent contra la República i que va causar, segons les fonts oficials 18 morts i diversos ferits entre la població civil, a més de copiosos danys psicològics i materials.

Aquest atac va crear un abans i un després a la guerra a Castelló, provocant una psicosi de por i obligant a la població civil a la construcció dels refugis. En aquell moment els castellonencs van començar a conéixer la magnitud del desastre que suposava l'esclat de les bombes i obusos a la ciutat, amb la destrucció d'edificis i la mort despietada de parents, amics o conveïns, que no va parar de crear situacions angunioses fins "l'entrada" dels nacionals el juny del 1938 i després, però açò és una altra història en la que el malsomni només va canviar de bàndol.