Sopar de "Nochebuena" a una pesseta... econòmic?

Fa ja un bon grapat d'anys que van desaparèixer les pessetes de la circulació monetària del nostre poble, quan els euros van venir per quedar-se. Poc va costar-nos adaptar-nos a la nova moneda, i amb el temps hem vist com aquell canvi, lluny de frenar la pujada continuada de tots els productes, per allò del redondeig, va suposar un augment considerable de les despeses familiars, que continua notant-se cada dia que passa i més encara en dates tan assenyalades com les que ens aprestem a viure.

Una situació, que va en augment any rere any i que es fa palesa no tan sols en els productes considerats bàsics, si més no també en els productes o elements que, en general, classifiquem d'oci, cas de les entrades dels espectacles, els viatges o la restauració, dinar o sopar fora de casa.

I si "fer un extra" en un restaurant en un dia qualsevol pot resultar bastant onerós per algunes butxaques, més encara ho és si aquell àpat es realitza en dia festiu i molt assenyalat en el calendari, ja que al cost dels productes consumits cal afegir les despeses "extra" del personal per treballar en aquells dies en què a ningú li ve bé fer-ho.

Només cal veure els preus dels menús que ofereixen els diferents restaurants del nostre poble per aquests dies de Nadal, cap d'Any o Reis. Per això, resulta molt curiosa la notícia que tal dia com hui el 23 de desembre de 1912, fa 110 anys, publicava a la sisena columna de la primera pàgina el periòdic local "Heraldo de Castellón", en referència al servei de restaurant que, el bar Inglés, situat en l'aleshores carrer d'en Gonzalez Chermà i ara d'Enmig, enfront de l'església de Sant Miquel, s'aprestava a oferir pel "sopar de Nochebuena".

El senyor Montesinos, propietari de l'establiment anunciava "por una peseta podrá el que quiera celebrar la cena de Noche Buena muy opíparamente", oferint un menú composat per dos plats, entremesos, pa, vi i postres, a la vegada que anunciava que també es podien servir coberts de més preu i a la carta.

Una pesseta de l'època, que per fer-nos una idea, era el que costaven 20 "Heraldos" en aquell moment. Comparativament i salvant les distàncies, si hui en dia un periòdic val 2'5-2'6 euros, estem parlant d'un sopar d'entre 50 i 60 euros, que no és gens moderat.

Llegia aquesta mateixa setmana una notícia que deia: "El 78% dels espanyols sortiran a sopar tres vegades per Nadal, gastant entre 25 a 50 euros en cada celebració". De manera que, tot i que els preus de la matèria prima, d'una banda, i la inflació per l'altra, no paren de pujar i complicar els menús, els hàbits de consum sembla que amb el pas dels anys no han variat massa i tampoc la relació servei-cost.

Una altra cosa diferent seran les preferències culinàries. Malauradament, la notícia no entra en detalls, desconeixem quins serien els entremesos que "Al Inglés" es degueren servir, així com tampoc sabem res dels dos plats principals, ni dels vins ni de les postres, però de segur que res tindrien a veure amb el punt tant sofisticat amb què ens sorprenen els restauradors castellonencs en aquestes dates.

No he hagut de rebuscar massa per trobar establiments a Castelló que ens ofereixen per aquest sopar plats tan curiosos com l'amanida de llamàntol amb suc fi del seu corall, vel de Burberry i alga de percebe, lluç d'ham a la mediterrània, escamarlà amb emulsió d'alls rostits i caviar cítric o espatlla de xai de llet desossada amb puré aligot de mantega i guisat de ceps edulis; i si parlem de postres trobem entre altres delicatessen neu de Grand Manier amb una gelée de taronja, llimona i or, un semifred de torró d'ametlla i xocolata blanca amb gelat de nata o xocolata amb toffee de pal tallat i torró. 

Que, què?