Vint anys mirant a la ciutat, a LLedó i a la mar...

Corria l'any 1981 quan el govern provincial d'UCD va començar a plantejar-se que la ciutat de Castelló mereixia un edifici públic, emblemàtic, com a centre cultural provincial. Tot semblava indicar que els voltants del pati de l'Escola d'Arts i Oficis, seria l'espai idoni crear aquest nou edifici. 10 anys després, tot seguia igual. Va ser l'arribada del senyor Gimeno a l'alcaldia el revulsiu, reprenent-se la idea i traslladant-se el projecte inicial a un nou espai, una zona més moderna i en expansió, a l'avinguda de Lledó, indret que s'adaptava millor a les necessitats de la ciutat. El 1995 va contactar-se amb l'arquitecte Carlos Ferrater que reformant el projecte va dissenyar "L'Auditori i Palau de Congressos de Castelló", un edifici que havia d'obrir les portes de la ciutat a l'avantguarda cultural del segle XXI a punt d'iniciar-se.

Una infraestructura que havia d'ocupar poc més de 13500 m2 dels 90.000 m2 del nou parc, del nou pulmó que naixia a la ciutat, conformat, a més a més de l'Auditori, per 4 grans zones, el Jardí dels Tarongers, el Turó, el Bosc Caduc i el Bosc de Morera. Una construcció en subtil equilibri d'importància amb la Basílica, referent visual de la ciutat, i molt a prop de la sortida cap al Grau.

Sota la promoció de l'Ajuntament de Castelló i la Generalitat Valenciana, i amb un cost de vora 28 milions d'euros, entre els anys 2001 i 2004 va fer-se realitat la idea del senyor Ferrater, aixecant-se un edifici, en realitat quatre peces unides entre si, considerades com a sistemes autònoms interconnectats per un continu espacial que venien a confirmar la vocació de l'arquitecte per la fascinació de la llum mediterrània a la vegada que la predilecció pels materials simples.

Així, la peça major conformaria amb la sala simfònica, situada a continuació del vestíbul a una cota inferior i amb una capacitat de 1.234 places. La segona peça en importància i dimensió havia de ser la 'caixa màgica', paral·lela a la simfònica i comunicada pel mateix vestíbul; concebuda com un espai polivalent, Els dos volums restants tindrien un caràcter secundari situant-se a tots dos extrems: el que envolta la sala simfònica concentra els camerinos, vestuaris, sales d'assaig, biblioteca, magatzems, i sales de premsa i representació; el que envolta la sala polivalent, al costat oposat, allotjaria activitats més institucionals, relacionades amb els congressos i esdeveniments socials.

I el projecte va fer-se realitat, i tal dia com hui, tot just un primer d'abril del 2004, amb la presència de més de 1300 convidats i del senyor Camps, president de la Generalitat, van inaugurar-se les instal·lacions del recinte girant una visita a les diferents dependències i acabant amb un concert inaugural oferit de l'orquestra simfònica de València, dirigida pel mestre Galduf i el Cor de la Generalitat, amb l'estrena de la sala d'audicions.

Cal dir que diferents representants del món artístic i cultural de la província, com Matilde Salvador o Juan Ripollés, polítics i socis de la Societat Filharmònica, van ser presents a l'esdeveniment; acabat aquell va oferir-se un còctel a la flamant cafeteria del complex.

Si la inauguració "va caure" en dijous, durant les jornades següents, de dissabte i diumenge el nou Auditori de Castelló va obrir les portes al públic que va poder visitar-lo de forma gratuïta, oferint-se tallers de teatre, màscares, maquillatge i contacontes, entre d'altres i tancant aquelles "jornades de portes obertes", el diumenge amb un concert oferit per la banda municipal de música.

Han passat vint anys i des de l'obertura de l'Auditori i Palau de Congressos, any rere any hi ha hagut un considerable augment d'esdeveniments de tota mena com concerts, exposicions, sopars de gala, conferències, congressos, fires o cicles musicals obrint-se pas al mercat d'esdeveniments tant en l'àmbit nacional com internacional.

Un auditori al qual només li ficaria "un però" en aquests 20 anys d'existència, i és que des d'en fa més de 10, quan allà pel 2014 va finalitzar la concessió que el grup Intur tenia sobre la cafetería-restaurant, aquella roman tancada. Un espai que, a més a més de la seua zona interior compta amb una terrassa de 900 metres quadrats i amb accés directe tant des de l'interior com des de l'avinguda de Lledó, un lloc idoni tant per a banquets, comunions o esmorzars d'empresa, com per a menú d'autor i servei de cafeteria, totalment desaprofitat en l'actualitat i que, sembla ser, per les darreres declaracions escoltades al vicepresident del Consell i cap de la Conselleria de Cultura, Vicent Barrera que no té data de reobertura, això sí, sense descartar aquella possibilitat. Vaja, vaja com es llueix el torero...

L'Auditori, un edifici complex, que sembla senzill, símbol al llarg de 20 anys del desenvolupament cultural i artístic de Castelló, però malauradament amb un servei de cafeteria tancat a la convivència, a ser lloc de trobada i punt de referència. És que no pot ser tot bonic al nostre Castelló?