28 d'abril de 1804...

Fa poc més de deu anys, el mes de febrer del 2011, un conjunt escultòric, obra de Carlos Martínez i Hector Peiró, va ser inaugurat a l'andana central del parc d'en Ribalta, per l'aleshores alcalde de Castelló, Alberto Fabra, per honorar la memòria de dos personatges lligats al parc, el seu dissenyador, Luís Alfonso i Brull i Pierre Mechain, geògraf i astrònom francés que, casualment va morir a Castelló, mentre realitzava els mesuraments del meridià per fixar el sistema mètric, essent un dels primers a ser soterrat al nou cementiri de la ciutat, que, des de l'any 1804 i quasi per 60 anys, va ser el segon dels cementeris que a la ciutat van existir.

Les despulles d'aquells difunts que van ser reclamats pels familiars, el 1861 van traslladar-se al nou cementeri, el tercer, mentre que la resta van caure a la fosa comuna. Les circumstàncies polítiques i socials de l'època van aliar-se perquè les restes de  Mechain, anaren a la fosa comuna, i per tant desaparegueren per sempre.

I és que el parc d'en Ribalta, una de les zones més representatives de la ciutat, va construir-se a iniciativa i proposta de l'ajuntament, a partir de 1869, en els antics terrenys del cementeri, quan aquell va quedar en desús.

I si hui recorde aquests fets, la memòria del creador del parc i de l'astrònom, és perquè tot just hui, el 28 d'abril de 1804, va ser beneit aquell cementeri, essent les despulles de la veïna Maria Farncisca Ferrara, vídua de Miquel Forés la primera a ser soterrada en aquell indret, fet del qual hui es compleixen 217 anys.

No sé si la senyora Ferrara, tingué la sort 57 anys després de la seua defunció de ser reclamada pels seus descendents i, traslladades les seues restes al nou cementeri de Sant Josep, a tocar del riu Sec, però malauradament el cos de l'astrònom, primer per la seua condició de francés, després per estar tan a prop la seua mort de la guerra de la independència i, finalment perquè la seua tomba inicial va arribar a ser profanada, l'any 1808, va acabar, sense pena ni glòria, o amb més pena que glòria, desapareixent definitivament, donant-se el cas que, més de 200 anys després de la seua mort i en ser una de les figures més il·lustres que al llarg de la història han finat a la ciutat, no pot ser identificat amb claredat i exactitud el seu lloc de repòs etern.

Des del 28 d'abril en què va beneir-se el nou cementeri i el dia de la mort de Mechain, a la casa d'en Fausto Vallés, baró de la Pobla, a l'antic carrer de l'aigua, hui d'en CArdona Vives,  a l'edat de 60 anys, a causa de l'epidèmia de febre groga que assolava el país i la ciutat, només havien transcorregut 145 dies. En una població que aproximadament rondava els 15.000 habitants, tot i haver-hi "passera" de febre groga, i suposadament créixer de manera espectacular el nombre de defuncions, per la categoria del difunt, puc pensar que deguera ser soterrat en un lloc privilegiat, a l'espera del seu trasllat a França.

Mechain va morir el dijous 20 de setembre de 1804, només 73 dies abans del diumenge 2 de desembre, en què Napoleó va ser coronat com a emperador de la república francesa a París, i poc més de tres anys i mig abans del 2 de maig de 1808, data de la revolta popular i l'inici de la guerra de la independència per treure a Espanya del domini francés.

A Castelló a conseqüència de l'aixecament contra els francesos, el 19 de juny de 1808 va ser ajusticiat en el mateix edifici de l'Ajuntament de la plaça Major, el governador Pedro Llop i durant aquells dies van continuar els registres a la recerca de francesos o dels seus simpatitzants, per la qual cosa no és d'estranyar que la tomba "del francés" al cementeri fóra profanada.

Tot i això, les excavacions arqueològiques prèvies a l'obra del tram, que havia de passar pel parc, el 2009 van treure a la llum els murs i al voltant de 100 esquelets de l'antic cementiri, però mai sabrem si un d'aquells va ser el de Mechain o dels primers o darrers veïns allí soterrats i que mai ningú va reclamar...

Hui, 217 anys després de la seua benedicció, l'antic cementeri del calvari és una part més del jardí romàntic anglés que a la ciutat tenim amb el nom de Parc d'en Ribalta, aquella que, a sobre, l'any 1925, va ser creada "una pèrgola", i annexa a ella una font, "la del peliuet", de la que haurem de parlar un altre dia, per denunciar que es troba en un estat d'abandonament total.