Fins no fa massa anys la relació ciutadana amb les institucions, ja foren públiques o privades, administracions de l'estat, entitats bancàries, ajuntaments, diputacions, hospitals, fabriques, indústries, notaries..., es feien de manera directa, "cara a cara" i deixant constància del tràmit sempre a través "del paper", emprant l'escriptura manual o la màquina d'escriure. Documents que s'arxivaven físicament per un període més o menys llarg de temps.
Amb el pas dels anys i per allò de l'augment del volum de documentació
necessari per qualsevol tràmit, i del progrés, els documents
"manuals", les màquines d'escriure i el paper de calc, van anar
substituint-se per fotocopiadores, fax, pantalles, ordinadors i xarxes
informàtiques. Tot semblava més ràpid i fàcil, però prompte va veure's que, tot
també era més vulnerable.
Només calia llevar el corrent elèctric i tot es paralitzava. Van buscar-se solucions, creant-se els SAI's, Sistemes d'Alimentació Ininterrompuda, millorant-se els diferents programes emprats, o creant-se en les plantilles de treballadors els anomenats hackers, experts en tecnologia, aquells que amb grans coneixements d'informàtica es dediquen a detectar vulnerabilitats dels sistemes, per evitar fallades de seguretat.
Paral·lelament van aparèixer els cracker's, els pirates informàtics,
persones que tenint alts coneixements dels sistemes informàtics els empraven
per a crear caos i per a benefici propi, trencant o vulnerant algun sistema de
seguretat, penetrant en les xarxes i intentant tenir accés a continguts
reservats, és a dir, desenvolupant maniobres ofensives per intentar obtenir el
control, fent allò que popularment es coneix com a ciberatacs.
En els darrers anys i a mesura que l'ús de la informàtica ha anat evolucionant, també ho han fet els ciberatacs i ningú, a hores d'ara estem fora de perill. En l'àmbit individual, en els nostres equips personals o a nivell més global, tots en un moment o altre podem quedar bloquejats.
És el que està passant en els darrers temps als ajuntaments, cas del de
Jerez, Sitges, Carcaixent, Torrelodones, Arenys de Mar... o Castelló. I és que,
aquesta setmana el nostre ajuntament, malgrat comptar amb un sistema de
seguretat informàtica que compleix els estàndards exigits en matèria de
ciberseguretat per les administracions municipals, del qual s'encarrega la
segona empresa més important del món en seguretat i protecció de dades, ha
sofert un ciberatac bloquejant-se la seu electrònica, el portal tributari i el
sistema informàtic.
S'ha fet públic que el nostre ajuntament acaba de sofrir un "ransomware", és a dir, un segrest de dades, un atac automatitzat que s'ha introduït en el sistema municipal algun tipus de programa nociu que encriptant la informació, restringeix l'accés a determinats arxius i, sembla que demana un rescat a canvi de treure aquesta restricció, perquè tot torne a la normalitat...
S'acaba de publicar hui mateix que els ciberdelinqüents que han hackejat el
sistema informàtic demanen per desxifrar les dades, un rescat en bitcoins,
moneda virtual difícil de rastrejar, una quantitat que el consistori desconeix,
ja que, per recomanació de la Policia Nacional, els responsables municipals no
han obert cap enllaç que puga contenir la quantitat reclamada.
L'assumpte no sabem encara com acabarà, però el fet és que aquesta notícia ja perjudica molt, no només els veïns i veïnes que s'han vist afectats en paralitzar-se totes les seues cites, a més en la imatge del mateix ajuntament objecte de l'atac.
I no és cap broma, cap entremaliadura cibernètica, no és aquesta una acció
que provoque un dany o perjudici menor, que no revesteix gairebé cap
importància, tot al contrari i malgrat que hui, 1 d'abril, se celebra en molts
països el dia internacional de les bromes, a mi, no em fa gens de gràcia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada