Sorpreses de senderista

Tot i ser més que conegut i xafat per aquells que estimem la muntanya, caminar sense pressa pel desert de les Palmes sempre ens depara alguna sorpresa, més encara en aquests dies en què la natura desperta de l'hivern i les pluges, més que abundoses per aquells paratges, han fet, en algun cas augmentar i en altres reviscolar, les diferents fonts.

I és que els diferents tipus de sòls que formen el parc del desert amb abundància de gresos i sòls calcaris, afavoreixen l'absorció i canalització de les aigües, creant diferents aqüífers, origen de fonts com de Sant Josep, de la teula, tallada, del naixement o, aquelles dues a les que hui voldria referir-me, tal vegada menys conegudes però d'una gran transcendència per la zona, la del Senyor i la de la Parreta.

Dues fonts que, gosaria dir, molta gent que xafa el paratge natural del desert de les Palmes desconeix la seua ubicació, motivada, d'una banda perquè el seu accés no és massa conegut, i per l'altra perquè la del Senyor, malgrat ser la font que des del 1927 subministra l'aigua al poble de Benicàssim, des de fa més de 30 anys no està accessible, i la de la Parreta, feia ja molts anys que no rajava.

Però com deia al principi, caminar sense pressa porta sorpreses, i aquesta mateixa setmana he pogut comprovar que la font del Senyor, continua tenint l'accés barrat al brollador, amb un estat d'abandonament de l'entorn que fa pena, i que no hauria de resultar massa difícil per l'ajuntament de Benicàssim o l'equip de conservació i manteniment del paratge natural, adequar i millorar la font, més encara coneixent que és aquest, el de la millora dels punts d'aigua, fonts, bases o dipòsits, és una de les seues tasques prioritàries.

Una neteja de l'entorn, la ubicació d'uns simples bancs de pedra o fusta, la creació d'una pica amb una aixeta i uns panells informatius de la importància de la font i de la seua història i relació amb el poble, serien més que suficient per a donar a conéixer aquell indret que, a hores d'ara, presenta més pena que glòria.

I què dir de la font de la parreta? És aquesta la que va donar nom al barranc en el qual es troba, i al conjunt d'habitatges, la urbanització, que allà pels anys 60 del segle passat, va créixer en aquest racó privilegiat als peus de la serra. Una font que per molts anys va abastir d'aigua els pocs terrenys agrícoles de regadiu de la zona i que, el canvi climàtic va fer que s'assecara fa ja uns quants anys, i que, sorpresa, ara, en aquest any 2021, torna a rajar amb força, fent sentir el seu soroll en baixar pel barranc, transcorreguent entre un dens i variat matoll en què podem observar espècies com estepes, arboç, llentiscles, ginebres, romer o timonet; font que tampoc costaria massa condicionar-la, llevant-li les brosses que l'envolten, reparant la seua bocana i netejant una mica el seu fàcil accés a vora la senda.

Una senda fàcil de trobar, que surt des d'uns pocs metres després de l'entrada del restaurant Bruno, a la dreta d'un revolt, al costat de una fita de pedres, al costat d'una empara de ferro, "quitamiedos" en castellà, que començant en un descens molt pronunciat prompte enllaça amb un camí molt més ample que ens portarà primer a la font del Senyor i després, ens anirà endinsant, novament convertit en senda, en el barranc, i sempre baixant arribarem a la font de la Parreta, on podrem observar a la nostra esquerra i a la part alta, una de les torres que queden del castell de Montornés.

Dues fonts, una senda, un indret, un espai per gaudir de la natura, amb elements naturals de particular valor que, estan massa abandonats de la mà de déu. Una veritable llàstima. Aquesta zona del parc no mereix l'estat en què es troba...