Semblança: Si allò va passar... açò també passarà.

Diu el diccionari que semblança és la qualitat de compartir característiques comunes entre dos o més objectes, persones, situacions i idees en comú.

Hui dissabte Sant, abans anomenat de Glòria, dia de vetlla en l'esperança de la resurrecció, repassant el llibre de qui fou cronista de Castelló a la fi del segle XIX, el senyor Balbás, he trobat una notícia que, traslladant-me en el temps, he relacionat de manera immediata, per la seua semblança, amb la situació actual de pandèmia que malauradament estem sofrint.

Diu el senyor Balbàs que tot just un dia com hui, 3 d'abril de 1804, fa 217 anys, és traslladat el Sant Sepulcre en processó solemne des de l'església de la Sang fins a la Major, a causa de la terrible epidèmia que afligia al nostre poble. No era la primera vegada que la Santa Imatge realitzava el trasllat; temporals, sequies, malalties o epidèmies, havien estat motius diferents; tampoc seria aquesta la darrera ocasió. La pesta, el còlera o com en aquesta ocasió la febre groga o icterícia, va ser motiu perquè els castellonencs passejaren la imatge en processó, per demanar el restabliment de la normalitat.

I és que la consternació era gran, el desconcert major, en un Castelló que a dures penes arribava als 1000 veïns ja havien mort tres metges, els senyors Fabregat, Falco i Brusca i el Consell havia establert enfront de l'ermita de Sant Roc del Pla un hospital d'infectats i dins la mateixa ermita un altre de convalescents. Per fer front a les despeses de l'epidèmia va demanar-se la generositat dels veïns, arribant-se a recollir 500 lliures, l'equivalent a 1000 sous.

Salvant la distància, aquella febre groga, causada per un virus transmès per la picadura d'un mosquit, manté molta semblança amb la situació actual que estem vivint on una altra epidèmia, la covid, causada també per un virus, que està afectant-nos molt directament, ens té en vil.

Perquè en el cas de la febre groga, a hores d'ara, tot i existir una vacuna efectiva, Stamaril, consistent en un virus viu atenuat, no es coneix cura, per la qual cosa quan persones no vacunades la contrauen només se'ls pot proporcionar tractament simptomàtic.

Després d'haver-la sofrida al nostre poble, encara hi ha països on la malaltia és comuna, sent la vacunació massiva la solució efectiva, però tot i ser administrada en una sola dosi, aquesta es veu limitada pel baix nivell d'existències i la complexitat de la seua fabricació, amb l'afegit que cal repetir-la, per a les persones que segueixen estant en risc de tenir la malaltia.

Vacuna efectiva, cura, vacunació massiva, pfizer, moderna, astrazeneca, una dosi, baix nivell d'existències, complexitat de fabricació... us sonen? Enteneu ara el títol del post?

El passat mes de juny i a propòsit de la pandèmia de la Covid, el Sant Crist de la Sang no va tornar a eixir en processó, de segur que més d'un ho haguera volgut, però perquè els castellonencs poguérem, donant-li un nou sentit a la veneració de la sagrada imatge, i d'acord amb la teologia i el pensament actuals, que no consideren les malalties com un càstig diví, sinó com un fet propi de la condició humana, respecte del qual Déu ajuda a trobar fortalesa, sentit i esperança encara en les circumstàncies més doloroses, va tornar a ocupar un lloc preferent dins la capella.

Ara, quan la incidència a Castelló se situa en el risc de contagi més baix de les darreres setmanes, i suspés tant el trasllat com la processó del Sant Soterrar, la Confraria de la Sang, ha traslladat des de l'urna situada a l'altar fins al túmul processional instal·lat al centre de la capella la imatge del Crist Jacent, a la vegada que va desplaçar fins a les portes de la capella l'estimada imatge de la Mare de Déu de la Soledat, perquè l'un i l'altra, puguen ser venerades.

Semblances? Contra la febre groga no existien medicaments, els únics recursos eren la reclusió dels malalts i el bloqueig de les comunicacions, i la pandèmia va desaparéixer de Castelló pels mateixos processos naturals que durant segles han actuat en el cúmul de plagues que han afectat als éssers humans.

Ara, la situació està resultant molt semblant, amb unes disposicions oficials pràcticament calcades. La ciutat no té muralles ni ermita dedicada a Sant Roc al Pla, però els habitants hem estat confinats durant mesos i continuem observant unes mesures excepcionals. El Crist no ha eixit en processó, però s'hi ha mantingut la devoció. Tot i que la ciència ha avançat, a aquell virus i a aquest se'ls ha tractat anàlogament. O no? Conclusió: si allò va passar, açò també passarà.