Hui és un dia especial, és el dia 100 de l'any.

De no saber-ne res en començar el 2020 de la maleïda covid, la comunitat científica ha aconseguit, en poc més d'un any, identificar el virus, seqüenciar-lo i desenvolupar proves per a diagnosticar-lo, i el que és més important, s'han aconseguit les primeres vacunes.

Però tot i això, més d'un any després de l'inici de la pandèmia, i malgrat que la velocitat de propagació de la covid-19 continua a la baixa, el país en general i el nostre poble en concret, es continua ressentint dels seus afectes.

La vacuna és l'esperança, ja que sense llançar campanes al vol, els metges pensen que la vacuna pot tenir, a més de l'efecte preventiu, un altre afegit terapèutic, o això és el que volen que creguem.

Però el procés d'acceptació de les vacunes "fa aigua". Sabem que fins ara, tres han estat les autoritzades per l'administració: la de Pfizer-BioNTech, la de Moderna i la d'AstraZeneca, que com passa amb qualsevol medicament, poden arribar a presentar efectes secundaris.

I ahí rau el problema. Transcorreguts 100 dies des de l'inici de l'any, coincidència amb l'inici de la vacunació, i administrades 12 milions de dosis, amb 7 milions de persones a les quals se'ls ha aplicat com a mínim una dosi, una de les vacunes, la d'AstraZeneca, que ha estat injectada al voltant de 2,4 milions de persones, ha presentat, com a efectes secundaris greus uns esdeveniments trombòtics del tot infreqüents, huit trombosis cerebrals i quatre abdominals, preocupants si, però un percentatge del tot baix, que ha desencadenat la por, incertesa i uns quants recels.

I tot i que el govern no fa massa dies va fer públic que segons el pla de vacunacions, conegut popularment com "el pla Sánchez", a la fi d'agost 33 milions d'Espanyols, haurien, hauríem, rebut la vacuna, ara amb aquest problema d'Astrazeneca, es veu obligat a canviar aquell pla, i en lloc d'inocular l'AstraZeneca a les persones previstes decideix que només es ficarà a persones majors de 60, per evitar les edats en què se suposa hi ha un major risc que és produïsquen els "rars" esdeveniments de trombosi.

100 dies després de l'inici de la vacunació i quan tots esperàvem que "la llum" al final del túnel estiguera cada vegada més a prop, sembla que sofrim un nou revés. Només en el cas que d'una banda, l'esperada vacuna americana, desenvolupada per Janssen, la coneguda com a Johnson & Johnson, o d'altra, la possible aprovació de la vacuna russa sputnik V, i per descomptat alguna de les desenvolupades pel CESIC espanyol, s'afegisquen prompte a les ja actives, podrem reviscolar i tornar a agafar força per véncer aquest mal somni.

Un milió de vacunats al País Valencià dels més de 4 milions de persones majors de 16 anys a vacunar, amb poc més del 6,5% amb la pauta completa, són molt poques persones immunitzades després de 100 dies, així que de moment, les restriccions de les interaccions socials, del comerç, de la circulació o de la restauració, sembla ser l'únic mètode que, mostrant èxit, hem de seguir aquells que encara no estem vacunats.

La pandèmia segueix mostrant un comportament diferent en cada part del país. Mentre unes ciutats caminen en els famosos pics de casos, altres amb prou feines s'han assabentat de la situació. És veritat que a la província de Castelló ens estem acostant a la normalitat, sent la tercera d'Espanya amb menor incidència de casos en els darrers 14 dies, però també ho és que encara estem lluny de tenir la covid sota control. Que a la ciutat ens situem en aproximadament 30 casos per cent mil, és una bona notícia, però que després de 10 dies sense morts, aquesta mateixa setmana s'haja trencat la tendència amb quatre decessos, que eleven a 784 el total de defuncions, és molt preocupant.

Som molts els que ja estem farts i cansats, que tenim ganes de tornar a viure i reviure. Però deixeu-me pensar que les circumstàncies són temporals i que tot i que encara hem de continuar amb mesures de precaució durant els mesos vinents, desitge de tot cor que no hagen de ser 100 més els dies que hàgem de seguir complint al màxim amb les mesures restrictives, mentre arriba aquell desitjat moment, o el de la vacunació segura, malauradament la millor vacuna haurà de seguir sent la prevenció.