L'art d'unir i compartir...

Se l'anomena art culinari, i és una forma creativa de preparar els aliments, depenent molt de la cultura, fins i tot, afirmen els que entenen, que existeix un art culinari característic a cada poble i fins i tot a cada casa. Una gran majoria de plats, de receptes, tenen els seus orígens en les cuines tradicionals desenvolupades al llarg de molt temps, amb rituals de preparació transmesos al llarg de moltes generacions.

Un dels referents més antics de la nostra gastronomia, i tal vegada el plat més conegut arreu del món, siga la paella. Parlem-ne un poc...

Elaborada amb més o menys fortuna, presenta diverses interpretacions i malgrat que els seus orígens cal situar-los a les zones arrosseres del nostre poble entre els segles XV i XVI, per la necessitat dels llauradors de cuinar un plat fàcil de preparar i amb els ingredients que tenien a mà, arròs, caragols que trobaven al camp, conill, ànec, pollastre, carn, tomàquets, fesols, pebrots, carabassó, cebes i safrà per a donar al plat més sabor i aroma, trobem que mai hi ha hagut uniformitat a l'hora de considerar "que és i com ha de ser una veritable paella", ja que el plat admet pràcticament qualsevol ingredient i en cada casa s'utilitzen aquells que més els hi agraden, de manera que mai hi trobarem una paella igual que una altra.

Tal vegada per això, l'any 1987, els puristes del plat, van instar alguns diputats del PP de les Corts Valencianes, a presentar una proposició no de llei, per dotar a la paella de denominació d'origen. Un component de cada formació política que conformaven les Corts, Alianza Popular, Unió Valenciana, CDS, PSOE y EU-UPV van reunir-se en diferents sessions per abordar la qüestió, debatir sobre el tema i amb el propòsit d'arribar a una conclusió global que, mai va arribar a prosperar.

Però la cosa no va acabar ahí; uns anys després, el 2016 la Conselleria d'Educació va crear la Comissió Tècnica per a l'Estudi i Inventari del Patrimoni Immaterial, amb la finalitat doble de protegir el patrimoni immaterial i analitzar les propostes per incloure altres manifestacions amb la categoria que els hi puga correspondre.

Doncs bé, ara en aquests dies, aquesta mateixa setmana, s'ha fet públic que la Comissió, presentada la proposta per part de la regidoria de Turisme de l'Ajuntament de València amb l'adhesió de les tres diputacions provincials, ajuntaments, universitats valencianes, entitats culturals, restaurants i prestigiosos cuiners, ha decidit aprovar la incoació d'expedient per declarar de bé d'interés cultural (BIC) 'La paella valenciana. L'art d'unir i compartir ', per ser un plat tradicional i contemporani al mateix temps, constituir un fenomen integrador i posseir un caràcter representatiu de la societat valenciana, basant-se en les diverses possibilitats que ofereix la seua elaboració, juntament amb la seua rellevància com a icona cultural en el territori espanyol, considerant que aquest plat és un bé únic no només del patrimoni cultural valencià, sinó també a escala nacional i internacional.

Com acabarà la cosa? Com veieu la cosa bé de lluny...

El Ple del Consell i coincidint en l'època de la sega de l'arròs, va declarar el 20 de setembre de 2018 el "World Paella Day", dia internacional de la paella, un dia marcat en el calendari per celebrar que la paella és molt més que una recepta, epicentre de la nostra tradició gastronòmica.

El març del 2019 l'Ajuntament de València, a través de la comissió de turisme, va impulsar la candidatura de la paella com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb la intenció que siga reconeguda en l'àmbit internacional.

També aquell mateix any l'escriptor, humorista i amic, Joan Montañés "Xipell" va publicar una obra editada per Unària, basada en els fets del 1987, sota el títol "El concili de l'arròs", ser o no ser de la paella eixe és el dilema.

Fins i tot a les xarxes socials la paella ha entrat en força i la preparació i elaboració del plat s'ha convertit en fenomen social, com a mostra Wikipaella, que des del 2014 presenta respostes organitzades de la ciutadania al desequilibri entre el que és paella i arròs amb coses, o una de les darreres accions al tik tok, xarxa social basada en el vídeo, on una senyora valenciana, Lola Aguilella, aquest 2021 triomfa criticant les receptes que res tenen a veure amb el tradicional plat.

Acaben com acaben les diferents iniciatives si és que algun dia acaben, el que a hores d'ara ací a Castelló tenim clar és que paella és sinònim d'agermanament i de família, i que el fet de compartir el ritual de menjar paella és un signe de germanor i bones relacions amb la resta de comensals. Bon profit!