Des d'aquell moment i fins
avui, amb el pas dels anys, alguns carrers de la ciutat han anat canviant de
nom, sempre amb més o menys polèmica, amb partidaris i detractors; els darrers
canvis van tenir lloc el darrer trimestre del 2022, ara fa un any.
Tot just fa hui un mes que
el nou equip de govern de l'Ajuntament de Castelló, integrat pel PP i Vox, va
valorar recuperar el 2024 els noms de carrers franquistes eliminats per l'Acord
de Fadrell (PSPV, Compromís i Podem-EU) a finals del 2022, en aplicació de la
llei de memòria democràtica.
I és que al nostre país el model numèric, dissenyat tècnicament de forma similar a un pla cartesià, de traç quadricular i mètric, que sol ser habitual als pobles americans, no té cabuda, tot i que un llistat de carrers o classificació general de les vies públiques, per poder utilitzar-lo tant amb finalitats fiscals com urbanístiques o comercials, ha estat més que necessari des de fa molts anys al nostre país, la nostra ciutat i els nostres pobles.
A banda, en cada carrer els
diferents habitatges, per la seua millor identificació, porten des de més de
dos segles, un número de policia, sistema que també pot variar segons el país,
tot i que una de les formes més emprades és aquella de dreta i esquerra amb
nombres parells i senars. La numeració comença des del centre del poble o de la
ciutat. Si és una ciutat costanera o un poble enganxat al mar, la numeració
comença al costat de la costa. De tota manera podem trobar excepcions a aquesta
norma i trobar carrers amb tots els números correlatius a la mateixa vorera.
Va ser a partir del 1850
quan l'Estat demana els plànols de les poblacions i els ajuntaments intervenen
en els noms dels carrers. Deu anys després, una Reial Ordre de 24 de febrer de
1860, del Ministeri de la Governació, aprovava les regles per efectuar la
retolació de carrers i la numeració de les cases. La Reial Ordre va ser signada
pel senyor José Posada Herrera, ministre de la Governació, en nom de la Reina
Isabel II.
S'ordenava que a totes les Secretaries d'Ajuntaments s'obrís un registre que expressés "l'estat en què es trobaven els carrers, la numeració de les cases, edificis i habitatges. Havia de recollir, també, els noms de carrers, places, placetes i passeigs, així com la col·locació de plaques a l'entrada i sortida del carrer, per a la seua correcta identificació.
El número s'havia de
col·locar, obligatòriament, per sobre de la porta principal de la casa. Ho
pagaria el propietari de la casa i hauria de ser uniforme a tota la població.
La placa que indicara el nom del carrer seria costejada per l'Ajuntament.
I si la polèmica pels noms
no ha deixat d'estar present cada cert temps o cada canvi de sistema de govern,
també la qüestió dels números de les cases ha estat objecte de controvèrsies o
maldecaps, ja que, per allò de l'evolució i transformació del poble, alguns
habitatges han estat enderrocats i ampliats, de manera que de diferents solars
menuts adossats han eixit habitatges molt més grans, o algunes cases han deixat
pas a nous carrers, perdent-se en molts casos, la correlació numèrica.
Qui més saben de tot açò, sens dubte, són els carters, funcionaris del servei de correus, que de vegades se les veuen i desitgen per trobar aquest o aquell domicili, en veure adreces amb el nombre repetit, que falte, o simplement un solar on hauria d'estar una casa.
No sé quants carrers tindrà
Castelló, però el que tinc clar és que no tenir una adreça correcta, pel nom o
número, pot arribar a implicar que no arribe el correu, o el paquet del
repartidor de les botigues en línia, o que també, en cas d'emergència, l'ambulància
es puga perdre buscant la casa, o els bombers arriben massa tard perquè no
poden localitzar-nos correctament.
Per tant, sóc de l'opinió
que cal fer els canvis de noms i números, quan siga estrictament necessari, la
resta és "embolicar el credo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada