Dos cartells en cinc dies...

Amb el propòsit que de manera icònica i visual es capte, es recorde o es busque traslladar l'anunci d'un determinat esdeveniment, generalment constituïts per alguna imatge d'alt impacte i un text breu, apareixen en el darrer terç del segle XIX a França els primers cartells, uns mitjans estàtics i visuals l'objectiu final dels quals és captar l'atenció del públic que està en moviment.

Així i al llarg de més de cent anys, tot i ser uns elements de vida efímera, els cartells, de tots els gèneres, de bous, de cine, polítics, turístics o de festes han ocupat, en diferents moments de l'any, parets o aparadors de les nostres ciutats. Actualment, tot i que la tecnologia ha evolucionat molt i trobem al nostre abast diferents mitjans de difusió d'imatges variades i complexes, podem dir sense por a equivocar-nos que el cartell imprés, físic, en paper, no ha perdut vigència.

A Castelló, les festes patronals dedicades a la Verge del Lledó i les penitencials i fundacionals de la Magdalena, les dues més importants que la ciutat celebra cada any, han tingut en el cartell anunciador, en el primer cas des del 1924, any de la coronació i, en el segon, des del 1945 any de la renovació festera, un caràcter heterogeni i figuratiu, fet que fa que els veïns any rere any esperem amb expectativa l'aparició d'aquell element iconogràfic.

La casualitat ha volgut que siga ara, en aquesta mateixa setmana, i només en cinc dies de diferència quan els veïns hàgem pogut conéixer els cartells anunciadors de les festes de Lledó i de la Magdalena del 2024, imatges "encarregades" per la Confraria i el Patronat de Festes respectivament al pintor borrianenc Traver Calzada i al dissenyador valencià Iban Ramón.

Partint del fet que cadascú té la seua visió i pel fet que cada persona té gustos diferents, que totes les preferències són vàlides i que sobre gustos no hi ha res escrit, el fet que els dos treballs s'hagen presentat només amb cinc dies de diferència em dóna peu a fer algunes comparacions, amb similituds i diferències...

Similituds: Totes dues obres presentades als salons del Casino Antic, amb l'alcaldessa com a amfitriona, amb presència de les regines de les festes i definides com a obres que expressen l'orgull, el castellonerisme i el sentiment.

Diferències: El motiu central, mentre l'anunci de les festes de Lledó posa l'èmfasi en la corona de la Verge, el de la Magdalena el posa en el gaiato i el fanal; també respecte al títol, un amb lema "De l'Amor Nostre Senyora", l'altre sense. També el disseny és diferent perquè diferents són les visions artístiques dels seus creadors.

Moderns? Innovadors? Encertats? Representen l'essència del que volen anunciar? Són preguntes a les quals, de segur, cadascú donarà la seua resposta. Jo només vull ressaltar que, sense ser cap expert, a parer meu, el de Lledó en resulta massa monocromàtic, mentre que al de les festes de la Magdalena trobe a faltar alguna referència a l'ermita i la gaiata.

Entenc que com a imatges festives per promocionar dins i fora de la ciutat aquests dos pròxims esdeveniments poden ser dos projectes encertats que han estat realitzats amb molt d'esforç i dedicació. Sobre la manera de triar-los, en els dos casos "per encàrrec", tinc els meus dubtes si és la fórmula més adequada.

No seré jo ara qui torne a suscitar un debat relacionat amb l'art públic en general i afirme que aquest tipus de cartells, per allò de ser tan populars com siga possible, haurien de ser elegits a través d'un concurs públic, al qual es pogueren presentar els artistes i els creadors, com s'ha fet en el cas dels cartells de la Magdalena per molts anys, entenc que pot tenir pros i contres, avantatges i inconvenients.

Per veure si en aquesta ocasió s'ha encertat només cal tenir un poc de paciència i veure si, tant l'un com l'altre, es converteixen en un reclam publicitari irresistible. Aquest serà el seu veritable triomf. Temps al temps, només falta que l'oratge ens acompanye en els dies de festa.