Més de 44 milions.

Ho he dit i escrit en més d'una ocasió. No m'agraden els bous; ni els mateixos experts es fiquen d'acord en si és art o no, pensaments enfrontats i contraposats hi ha hagut sempre. Tots podem estar d'acord a dir que els bous són una tradició als nostres pobles, però també és ben cert que en som molts els que pensem que aquesta tradició, no encaixa en la societat actual, i que el món del bou i la tauromàquia en general és cada dia més innecessària i també més brutal.

Tot i que l'any 2021 la Unesco, va rebutjar incloure aquesta manifestació popular com a patrimoni de la humanitat, pel fet que ni la tradició, ni la diversió, ni el possible art, van servir per a justificar una activitat que continua produint sofriment a un mamífer superior, els nostres governants provincials, encapçalats per la presidenta de la Diputació de Castelló, la senyora Barrachina, no només manté la defensa de l'escola taurina provincial, que des del 1997 viu a costa de tots els castellonencs, amb la programació de diferents activitats a Benassal, Vilafranca, Vall d'Alba o l'Alcora, si més no incrementa, fins a arribar a superar els 260.000 euros, els diners de subvenció, per poder mantenir les demandes dels professionals de l'Escola, personal docent i alumnat.

Destinar del pressupost general de la Diputació més de 44 milions de les antigues pessetes a aquesta escola em sembla tot un malbaratament, tot i les justificacions per la defensa del territori i suport de les tradicions fetes per la mateixa presidenta de la institució encarregada del govern i administració del nostre territori provincial.

Una subvenció en la línia del govern autonòmic, no oblidem que el mateix vicepresident de la Generalitat i conseller de cultura, és un torero. I si no és prou aquesta ajuda, des de la mateixa diputació trauen pit dient que ve a completar aquella altra per a la qual hi ha pressupostats 90.000 euros i que està destinada a subvencionar i beneficiar la compra de bous o el lloguer de barreres per aquelles associacions taurines que organitzen festejos, així com ajudar a fer front a les publicacions, revistes, exposicions i altres activitats relacionades amb el bou. Com diuen al meu raval, si no vols caldo, dues tasses.

Que siguen molts els pobles de la província que al llarg de l'any incloguen festejos de bous a les seues festes, no vol dir que calga aplaudir i sostenir amb diners públics els mateixos. Cadascú hauria de fer allò que pot arribar a fer i no "estirar més el braç que la màniga". Qui vulga bous que se'ls pague. En ple segle XXI no està tan clar que els bous continuen sent, per tots els veïns ,senya d'identitat provincial.

Estic més que segur que aquests diners dedicats al bou podrien tenir una major utilitat als nostres pobles si foren destinats per exemple a la rehabilitació d'habitatges, arranjaments de carreteres o renovació de xarxes d'abastiment de tota classe.

Senyors i senyores diputats i diputades de l'equip provincial del PP, que destinen una quantitat major cada exercici "als bous" està en les seues mans i és només responsabilitat seua, per això disposen de govern, tot i que, per alguns veïns, ens resulte més que preocupant l'ús que fan dels recursos públics, però que vulguen defensar aquestes subvencions com que estan fetes per mantenir i promocionar un element cultural, històric i social, els bous i el seu món, com a conjunt que ens defineix com a societat, això, crec no és admissible, ni tampoc de cap manera del tot cert.

Resulta curiós com mentre la Diputació de Castelló promociona el món del bou amb subvencions a l'escola taurina i a diferents activitats als pobles de la província, l'Hospital de Castelló haja editat una guia sobre cirurgia taurina davant de l'elevat nombre d'agafades que han d'atendre els facultatius. Alguna cosa "no quadra", no trobeu?

Darrere de la festa hi ha tot un culte amorós i delicat en què el bou és el rei. No crec que mai arribem a abolir per decisió parlamentària la festa dels bous, malauradament la nostra no és una societat encara prou madura per a donar l'esquena a aquesta cruel festa, però mantenir-la a força d'injectar més i més diners públics clama al cel.