Una petició de fa cent anys...

Les biblioteques públiques són uns espais que tenen un paper important en la vida i la cultura de les ciutats; són espais públics d'informació i documentació de caràcter cívic, que ens pertanyen a tothom i a ningú en particular.

Tot i que en els darrers temps han sorgit noves i interessants idees sobre la funció que pot exercir una biblioteca pública a la seua comunitat, així com tot un seguit de propostes innovadores i creatives, elaborades pels bibliotecaris en estreta col·laboració amb les comunitats a què serveixen, inicialment les biblioteques van ser considerades com un mer dipòsit passiu de llibres i informació, a la vegada que un lloc d'avançada cultural, havent-hi de passar encara uns anys per ser considerades una part activa i sensible de la comunitat i un agent de canvi.

Des de fa més d'un any, el maig del 2022, quan encara era alcaldessa de la nostra ciutat la senyora Marco i regidores de cultura i patrimoni les senyores Ruiz i Escuder respectivament, per fer de la biblioteca un espai més humà, va presentar-se la que anava a ser remodelació de la biblioteca municipal del carrer Major, obra que s'executaria amb fons europeus i municipals, amb un pressupost superior als 4 milions d'euros, tot i que no s'aportaven terminis per veure l'obra acabada. Per un motiu o l'altre, mai les actuacions van fer-se realitat.

Amb el canvi de govern municipal, ara en mans del PP+VOX, el passat mes d'agost, més d'un any després, la junta de govern local va aprovar licitar el projecte d'execució d'aquella obra, per convertir la biblioteca en un espai 5.0, un espai de treball on les noves generacions puguen interactuar i integrar-se amb les persones de més dilatada experiència.

Aquesta licitació deixava el camp lliure perquè les empreses interessades a presentar-se per fer front a l'obra disposaren d'uns dies per fer les seues propostes. Han passat quasi tres mesos i sembla que cap promotor va presentar-se i el concurs va quedar desert, de manera que els treballs que, segons el portaveu municipal, el senyor Sales, anaven a iniciar-se en pocs mesos, a hores d'ara encara no s'ha començat, amb el perill real de perdre les ajudes dels fons europeus. Seran realitat algun dia o haurà de tornar a passar un any?

Aquestes reflexions em venen a la memòria perquè tot just hui fa cent anys, el 12 de novembre de 1923, el diari local "Heraldo de Castellón", a la seua primera pàgina i en lletres grosses, es feia ressò d'una notícia sorprenent per l'època; l'aleshores cronista oficial de la ciutat, el senyor Vicente Gimeno Michavila, demanava públicament al consistori, la creació d'una biblioteca pública a la ciutat, proposant la construcció d'un quiosc al parc de Ribalta, entre la basseta i la pèrgola.

Per recolzar la petició de l'insigne arxiver, funcionari, polític i cronista castellonenc, el mateix director de l'Heraldo, el senyor, Castelló Tárrega, defesnsava i ampliava la proposta, demanant al consistori que si, per problemes econòmics, no podia ser realitat la construcció del quiosc, es creara la biblioteca aprofitant la marquesina de l'edifici del pou, que ja existia. Només calia construir i adossar a la paret de l'edifici, aprofitant els buits que aquella permetia, unes estanteries, que defensades amb portes recobertes de tela metàl·lica, servirien de protecció als llibres, de manera que amb unes despeses mínimes, la ciutat disposara d'un espai públic de lectura.

Dels llibres, el mateix periòdic s'oferia a facilitar-ne uns centenars. L'escrit de suport acabava amb aquestes paraules del senyor Castelló: "Todo se andará amigo Gimeno, el pueblo es bueno y al fin los hombres directores coincidirán en la misma preocupación, la de la lectura y enseñanza como alimento de primera necesidad y el camino único de salvación de España".

El que va passar després la història ens ho confirma, allò no va quallar de cap manera. Ni va haver-hi biblioteca al pou del parc i menys encara un quiosc-biblioteca. Aquella, com moltes altres peticions va caure en sac foradat.

Tot i que el temps ha passat i ara estem en l'era digital, no hem d'oblidar que el llibre encara és el vehicle més important de transmissió del coneixement, motiu més que suficient per a exigir que la biblioteca municipal ubicada a l'antiga casa dels Andreu, un edifici històric del segle XVIII al carrer Major, que ha quedat per l'ús i el pas del temps totalment antiquada, reba ldes de l'equip de govern l'impuls necessari,  i no s'allarguen en el temps les actuacions previstes per convertir-la en un espai eficaç que resolga les necessitats informatives de la comunitat veïnal de Castelló, no siga cas que, d'ací a cent anys més, algú parle d'un projecte frustrat i la història es repetisca.