Dos-cents dies després...

Va ser el passat diumenge 7 de maig, en la festa major de la Mare de Déu del Lledó, quan el bisbe, monsenyor Casimiro López, amb motiu de l'obertura de l'Any Jubilar de Lledó, en commemoració del centenari de la coronació pontifícia de la patrona, per finalitzar la seua homilia va llegir públicament per primera vegada l'oració del centenari.

Una oració en la qual reconeixent que la història del nostre poble ha estat des de sempre un cant d'amor envers la Verge, se li demana intercedisca davant Déu Pare per assolir la reconciliació envers els germans i la benedicció de les famílies. Una oració, un prec, que, com la resta de l'homilia el senyor bisbe va fer en castellà.

Ara, hui, dos-cents dies després, ha arribat a les meues mans una estampa, dedicada als 100 anys de la coronació, que inclou en el seu anvers, a més a més d'una imatge simbòlica i el text en valencià "100 anys coronació", els logos de la confraria, ajuntament i diputació, apareixent al seu revers l'oració del centenari, tal com va pronunciar-la el senyor bisbe, en castellà, amb pinzellades anecdòtiques intercalades en la nostra llegua: "Mare de Déu del Lledó", "Castelló ha begut sa glòria" i "de l'amor nostre, Senyora".

Que tot i ser foraster, després de més 17 anys entre nosaltres, el bisbe dirigint-se sempre en castellà als fidels, vulga difondre una oració dedicada en aquesta ocasió al centenari de la coronació de la patrona, que aquella siga en castellà i que després de transcorreguts més de 200 dies de la seua creació, no haja estat traduïda i publicada en la que és també llengua oficial de la ciutat, i llengua majoritària del poble pla, el valencià, no és admissible. Més encara, és quasi una ofensa.

Sé, per què va publicar-se en el seu dia, que existeix una comissió del centenari, encarregada de programar i executar tots els actes programats de l'any jubilar i que, la finalitat darrera de la comissió és "fer arribar a tots els devots i fidels la proximitat de la Verge"; aleshores em pregunte: no seria també un gest de devoció envers la patrona de la capital de la Plana, poder resar l'oració del centenari en valencià? Tan difícil resulta la seua traducció? No serà que no hi ha voluntat de fer el pas?

Si no ix del bisbe el projecte i la intenció de traduir l'oració, podria eixir de la comissió, com una manera més de fer-la valdre, no trobeu?

Senyor bisbe, són veritat les seues paraules, la història i el present de Castelló són impensables sense la Mare de Déu del Lledó, però senyor López, la relació dels fidels amb Déu i la Verge, és impensable que siga només i sempre en castellà. La Mare de Déu del Lledó també escolta i acull aquells que se li dirigeixen en valencià, o no? Com vosté diu, cal acollir la gràcia d'aquest any jubilar, però, estarà d'acord amb mi que cal poder fer-ho des de qualsevol de les dues llengües oficials, sense cap discriminació. Per a quan la traducció? L'església ha de parlar la llengua del poble. Esperar dos-cents dies crec és ja massa esperar...

És veritat que la "Salve Popular" en lletra d'Antonio Alloza va ser escrita inicialment en castellà perquè en aquell moment, l'alta jerarquia eclesiàstica compartia la visió de la llengua de la Corona i va establir-se una intensa tasca castellanitzadora, però el 1970, el mestre Miquel Peris i Segarra, mantenint la música de mossén Jaume Pachés va crear la versió en valencià i, des d'aleshores, totes dues versions són cantades pel poble, sense cap problema.

No podria fer-se alguna cosa semblant amb l'oració del centenari? En aquest cas seria inclús molt més fàcil, ja que no s'ha de cenyir a cap música. És una veritable llàstima que aquesta oració en què podem acudir a la Verge Maria i demanar-li que ens ensenye a ser autèntics creients en Déu i testimonis del seu amor, no ho puguem fer en valencià. Faig vots perquè, amb l'ajuda de Déu i de Madonna Santa Maria del Lledó, algú solucione abans d'acabar l'any jubilar aquesta mancança.