Seixanta anys d’una industria polèmica que feliçment va passar a la història.

El 1961 va constituir-se, amb un capital de vuit-cents milions de pessetes, la societat anomenada Fertilitzants d'Iberia i un parell d'anys més tard, va ser declarada d'interès nacional. El desig dels seus propietaris era la construcció de tres factories per a la producció d'adobs, una de les quals desitjaven que s'instal·lés a la nostra Ciutat, per elaborar adobs complexos,  les altres dues a Huelva, d’amoniac i urea, i La Corunya, d’amoniac.

El 2 de novembre de 1962,  demà farà 61 anys, Fertiberia va sol·licitar al Ministeri d'Obres Públiques, la cessió de 28.000 metres quadrats de sòl situat al nord del port del Grau i, així mateix temps, els representants de l'empresa, van començar les negociacions amb l'alcalde, el senyor Eduardo Codina i el arquitecte municipal el senyor Manuel Romaní. En aquelles primeres preses de contacte es van estudiar diferents alternatives, encara que un parell de mesos més tard, els directius de Fertiberia, de manera més que contundent, ja es van oposar a qualsevol altra ubicació.

La polèmica va començar a estendre's per tota la ciutat i, sobretot, entre els veïns del districte marítim. Tant a l'Ajuntament, com a la Diputació, presidida aleshores pel senyor José Ferrer, i al Govern Civil, les converses i debats per trobar la millor solució, eren continus, no arribant mai  a trobar-se una solució, consensuada, al problema plantejat.

Així les coses, el ple municipal del 27 de juliol del 1963 va aprovar una moció de censura a l'alcalde Codina. D'altra banda, el governador civil Carlos Torres Cruz recolzava la ubicació pretesa pels propietaris de la indústria, mentrestant, entre els diputats provincials i regidors de l'Ajuntament castellonenc, hi havia opinions per a tots els gustos.

Alguns organismes van informar a favor les instal·lacions i consideraven aptes els terrenys elegits, altres preferien que la nova factoria industrial s'instal·lés al Polígon del Serrallo. Finalment, el 10 d'octubre de 1963, la Comissió de Serveis Tècnics va acordar atorgar el preceptiu informe favorable perquè es pogués atorgar la corresponent llicència per instal·lar la indústria als terrenys situats al nord del port del Districte Marítim de Castelló.

En la sessió plenària de l’ajuntament del dia 31 d'octubre de 1963, tot just ahir va fer 60 anys, i iniciades ja les obres de construcció de la fàbrica, l'Ajuntament va denegar, per 11 vots a favor i 7 en contra, la llicencia d'obres, ordenant la immediata paralització de la construcció, de la fàbrica d'adobs nitrogenats i complexos a la zona de Serveis del Port, adduint que aquells terrenys  estaven qualificats com de caràcter residencial. Recursos, polèmiques, plets i manifestacions populars es van succeir, però les obres no van paralitzar-se, i avançaren a bon ritme.

Així, el dia 6 de juny de 1966, el senyor Gregorio López Bravo, ministre d'Indústria i el senyor Faustino García Mancó, titular del de Comerç, van inaugurar les instal·lacions de Fertiberia i aviat es va poder apreciar com el fum blanquinós que sortia de les seues xemeneies i es transformava en una pols groguenca que es dipositava als voltants de la factoria, no podia ser inocu de cap manera.

Noves denúncies i manifestacions populars només van aconseguir que l’empresa ficarà algunes mesures correctores, però la fabricació dels adobs nitrogenats va continuar molestant un veïnat que va haver de suportar encara durant  25 anys, la presència d'unes instal·lacions industrials perilloses, ubicades entre la zona del Pinar i una de les millors platges de les nostres costes castellonenques. Finalment va aconseguir-se allò que semblava impossible, i Fertiberia, aleshores ja Explosivos Riotinto, va desmantellar les seues instal·lacions al Grau i tots els veïns vam "respirar" més tranquils.

Però, el perill no s’ha acabat i són encara molts els col·lectius veïnals que alerten del risc latent al Grau, ara provinent del polígon petroquímic del Serrallo, per l’existència d’un perill clar i segur en els tres possibles escenaris explosió, incendi i fugida tòxica. Que Deu ens pille confessats!!!