El temps passa inexorablement, fa unes poques setmanes vam iniciar la Quaresma i en aquests dies ja hem sobrepassat la Pasqua i ens acostem a la gran festa de Sant Vicent Ferrer, figura històrica i patró de la Comunitat, celebrat en 200 pobles del País, entre ells més d'una trentena a la nostra província.
A Castelló, la festa
important després de la Magdalena era la Pasqua "Florida", que
comença el mateix Diumenge de Resurrecció, durant fins al dimarts, i
prolongant-se el dilluns següent, el dia de Sant Vicent Ferrer, en aquesta
ocasió,despús-demà, el pròxim dia 8.
Els dies de Pasqua i Sant
Vicent són dies d'esbarjo i, per tant, amb uns elements tradicionals i
essencials, alguns dels quals es mantenen al llarg del temps, cas de "la
pandilla" pascuera, les mones o el berenar, mentre d'altres estan en vies de
desaparició o han desaparegut ja, com alguns jocs i cançons típiques, la corda
per a botar i el catxirulo.
Hui continua viva la
tradició de la Pasqua, amb altres hàbits, amb canvis en els costums. Tot i
això, encara està en moltes cases vigent el costum de menjar llonganissa de
Pasqua, un embotit típic de la terreta i de les comarques de l'interior que
segons expliquen, pot arribar a tenir un origen medieval i humil, on la carn no
estava a l'abast de tothom, fent-se aquestes llonganisses més estretes per
aprofitar millor la carn i consumint-les en acabar la Quaresma, sent habitual
el seu consum "seca", sense necessitat de ser cuinada, en moltes
ocasions per complementar el berenar amb "la mona", un enciam i un ou
dur que era costum esquerdar al front d'algun conegut.
La mona ha evolucionat i si des del tradicional brioix elaborat amb la mateixa massa que el "panquemao", de forma arrodonida i coronada amb ous durs, hem passat a escultures gastronòmiques on la xocolata és la regina i divertits pops, pingüins, óssos, pollets, conills i aneguets ocupen els aparadors de les pastisseries, la llonganissa no ha perdut vigència i, encara en aquest 2024, l'èxit d'aquella provoca que deixe de ser, sol, de Pasqua i puguem gaudir-la al llarg de tot l'any.
Juntament amb la
llonganissa, un altre element era comú en aquests dies de Pasqua i festa de
Sant Vicent, una tradició que al nostre poble, podem, mai millor dit "ha
volat a l'oblit", el fet de volar o "empinar" el catxirulo,
després de dedicar unes quantes hores a fer-ho tu mateix o amb la teua família
amb canyes i paper de seda, amb una enorme cua composta de fil de colomar i
trossets de tela que semblaven corbates penjades d'un fil amb molts colors.
Fer volar el catxerulo va ser per molts anys una diversió única en temps de pasqua, en ser, climatològicament parlant, aquests dies generalment ventosos a la zona costanera i litoral del nostre terme.
Encara que els valencians no
poden dir que hàgem sigut els inventors del catxerulo, ja que prové de meitat
del segle XIII i de la Xina, la veritat és que durant un temps va ser una part
imprescindible de la festa pascuera.
Ara, fa unes poques setmanes
a la fira de turisme FITUR, com a gran novetat i pòrtic per inaugurar la
temporada estival va anunciar-se des de la regidoria de turisme de l'ajuntament
que a les tres platges del nostre terme, Pinar, Gurugú i Serradal, es desenvoluparà
allò que s'ha anomenat "festival del vent", i que sembla no serà
altra cosa que un esdeveniment d'exhibició del vol de catxerulos, pel qual
diuen estan treballant ja l'ajuntament, l'Associació d'Empresaris i Entitats
Esportives Platges de Castelló Adepla, i el Milotxa Club de València.
Si la llonganissa de Pasqua s'ha popularitzat tant que ja no només és de pasqua, que és de tot l'any, també el vol de catxerulos a Castelló agrade o no, es reinventarà i canviarà de data fent-se quasi esport o diversió professional, perdent la espontaneïtat i senzillesa, però guanyant en espectacularitat doncs els catxerulos que podrem veure al nostre cel fent acrobàcies tindran a més a més de gran mida, dos, tres o quatre fils per ser dominats per "pilots" especialistes.
Tot siga per continuar
mantenint una tradició gastronòmica o festiva que mai hem d'oblidar, una
tradició pascuera molt i molt nostra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada