Però no, hui m’he assabentat
que aquests jardins, de vora 13.000 metres quadrats i separats pel fracassat i
en desús traçat de la via de l’accés ferroviari nord al port, ubicats a
la zona nord del Grau, integrats a la trama urbana i delimitats per
les avingudes de Serrano Lloberes i Ferrandis Salvador, el carrer
del Palmerar i la façana d'habitatges, tot i que el seu manteniment crec que
des de fa més d’una dècada corre a càrrec del servei de parcs municipal, són de
propietat de l’autoritat portuària.
I ho són a conseqüència de la partició i segregació que es va fer del Pinar a principis del segle XX en quedar aquells terrenys delimitats, a conseqüència de la construcció del port i les vies del ferrocarril, sent la Junta d’Obres del Port qui, posteriorment, per connexionar les instal·lacions del mateix port amb el nucli urbà, va considerar la creació del que havia de ser el primer urbà parc del districte marítim.
Des dels seus inicis la
ciutadania del Grau va adoptar aquell indret com a seu, començant a
denominar-lo popularment i afectuosament “el jardinet” i, convertint-lo en el
centre de la vida social del barri. Va ser després d’acabada la guerra civil
quan el parc pren un impuls definitiu, emprant-se no tan sols com a lloc
d’esbarjo, si més no es converteix en el lloc ideal per la realització de
diferents activitats festeres com presentacions de les regines de les Festes de
Sant Pere i la seua cort, espectacles musicals, revetles, concursos de pintura
infantils, activitats i festes de centres juvenils o activitats alternatives
com les darreres celebracions dels mercats de Nadal, convertint, l’antic espai
del jardí i l’antic vivers del grau, en una dotació urbanística i social
emblemàtica.
El pas del temps ha vingut a demostrar que ni la via que separa les dues parcel·les ni el mateix parc presenten el més mínim interés per l’activitat portuària; per això ja l’any 2016 l’ajuntament va realitzar un intent per tractar de dinamitzar la zona projectant la creació d’un quiosc, iniciativa que, mai millor dit, no va arribar a bon port, no va arribar a desenvolupar-se perquè va topar-se amb què el sòl no era seu.
Ara, en aquests dies, huit
anys després d’aquell intent fallit, l’equip de govern municipal actual, torna
a treure damunt la taula l’intent de dinamització, aprovant en la darrera de
les Juntes de Govern celebrada aquesta setmana, l’acord de sol·licitar a
l'Autoritat Portuària de Castelló la cessió gratuïta i propietat dels terrenys,
a favor de l'ajuntament, al·legant entre altres raons que han deixat de
ser importants per a l’activitat portuària i que la seua desafectació ha
estat informada favorablement per la Direcció General de la Costa i el Mar.
Ara cal esperar que l'Autoritat Portuària accepte la petició perquè els terrenys es puguen inscriure al llistat de patrimoni municipal. No és aquesta una petició forassenyada, fins i tot diria que prou realista, una actuació que, en cas d'arribar a realitzar-se en un futur no massa llunyà com sembla pot ser, millorarà sens dubte l’espai i amb ell el benestar tant dels residents del Grau com dels possibles visitants.
Un projecte molt més
factible i realitzable que aquell altre que també l’actual equip de la
senyora Carrasco van publicitar ara fa set o huit mesos, qualificat de
prioritari, el gran parc de la zona est de la ciutat, a tocar del Palau de la
Festa, als mateixos solars on tant el PP, amb Alberto Fabra i Alfonso Bataller
al capdavant, com el tripartit dels últims vuit anys presidit per la socialista
Amparo Marco tenien la intenció de construir el denominat com a parc dels
xiquets o parc d’Almalafa, i que conformat per 38 parcel·les, sembla que a
hores d’ara només una és de propietat municipal, per la qual cosa, estic més
que segur, no es veurà cap avanç en aquesta legislatura…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada