La "N" de la discòrdia...

Després de l'aprovació prèvia per part de l'Ajuntament de Castelló de la Plana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell de la Generalitat Valenciana va ratificar el 22 de març del 2019 el topònim oficial i únic en valencià de Castelló de la Plana, fent-se oficial el canvi , fa avui just 5 anys, el 15 d'abril del 2019 quan es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat.

Des d'aquell mateix moment el Partit Popular municipal, llavors a l'oposició, va intentar frenar la mesura amb un primer recurs davant el Contenciós administratiu el juny del 2019. No obstant això, el jutjat va dictaminar a favor de l'Ajuntament, cosa que va portar el grup municipal liderat per la portaveu senyora Carrasco a formalitzar una segona al·legació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, recurs que també el maig de 2022, va ser desestimat resolent la polèmica amb una sentència ferma, en entendre que l'acord plenari sobre el topònim "no infringeix cap disposició normativa i la nova denominació de la ciutat, que està inclosa entre les de predomini valencianoparlant, és acord amb la seua tradició històrica i lingüística“.

Tanmateix, l'ara alcaldessa Senyora Carrasco, sempre va advertir que, en cas d'arribar a l'alcaldia, una de les primeres mesures seria la recuperació de la forma bilingüe. De fet, només cinc dies després de prendre possessió, el 29 de maig.del 2023. ja ho va anunciar i en la primera junta de govern que va presidir celebrada el 22 de juny, va signar el començament de les gestions per restituir el doble topònim, iniciant-se la recollida de nova documentació, tramitació de la mateixa i elaboració de diferents informes tècnics per aconseguir que la ciutat passe oficialment a denominar-se "Castelló de la Plana-Castellón de la Plana", de la forma bilingüe.

S'ha publicat recentment que els tràmits per recuperar el doble nom han començat amb la redacció d'un informe que ja està fent l'expert en lingüística, llicenciat en Dret i Filologia Romànica-Hispànica i doctor per la Universitat de Barcelona a més de catedràtic emèrit de Literatura Espanyola, el professor Santiago Fortuño.

Tot i això, la tasca no crec resulte senzilla perquè per revocar el nom únic de la ciutat i adoptar oficialment i novament el doble topònim "Castelló-Castellón" haurà de superar el filtre de quatre organismes oficials, unint-se a l'expert professor Fortuño, els corresponents informes del Servei de Normalització, l'AVL i el Registre d'Entitats.

Amb 5 anys n'hi ha hagut prou perquè des d'aquell 15 d'abril del 2019 quan es va reconéixer la forma Castelló de la Plana com la més històrica i tradicional documentada, hi haja un canvi de criteri, menyspreant tant el criteri etimològic com l'històric, per motius que sens dubte semblen només polítics, fomentats des del PP i VOX, en considerar aquells que van definir el nom valencià, com a sectaris i electoralistes. Cras error, equivocació fatal, en tractar de passar per sobre de la legislació que avala els processos de canvi dels topònims oficials per adaptar-los a les formes històriques i tradicionals, atenent la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya, que cal respectar i protegir, tal com figura a la Constitució espanyola.

No senyores i senyors del govern local, no senyora alcaldessa, no es va tractar d'una mesura sectària i electoralista, no es va acceptar el nom de Castelló per imposar una de les dues llengües oficials sobre l'altra, era fer valer el sentit comú. De fet així s’ha vingut acceptant com “normal” en els diferents àmbits culturals, esportius i socials; només l’àmbit polític sembla vol treure-li profit en benefici propi, ara uns, abans uns altres...

I no val allò del conflicte amb un altre Castelló, el de València, ja que la nostra ciutat ha estat, és i hauria de continuar sent "Castelló de la Plana", per tant, no hi ha cap doble Castelló com volen que creguem, per acceptar que el nom ha de ser bilingüe.

És veritat que Castelló parla i sent en castellà i valencià, sense conflictes ni divisions, però també ho és el fet que la traducció del terme Castelló no és CastellóN. El nom és Castelló de la Plana i, recuperar ara fa tot just 5 anys el seu nom va ser una qüestió de justícia històrica. Senyora Carrasco, deixe de banda els criteris polítics i escolte els arguments de filòlegs i historiadors. Pel bé comú, reflexione, i per acontentar els seus socis, no fomente la discòrdia, no és aquesta la tasca d'una alcaldessa…