Pujar amunt, desplaçar-se a l’oest.

Fins a les darreries del segle XIX, el camí real era per on circulaven els carruatges en els trajectes cap a València o Barcelona i coincidia dins l’entramat urbà de la nostra ciutat, amb el traçat de carrer Major, essent els seus llocs més significatius els convents de Santa Clara i de Sant Agustí.

Recordem com aquest darrer convent va ser emprat per diferents organismes públics com a seu, des del Govern Civil o Delegació d’Hisenda fins a caserna militar. Un poc més tard aquest  camí real va traslladar-se una mica més a l’oest,  al carrer d’enmig,  aprofitant que el carrer albergava diferents fondes i hostal; però el creixent trànsit que discorria per aquella via tan cèntrica, va fer que i l’any  1904 l'Ajuntament de Castelló iniciara l'expedient per aconseguir el desviament de la carretera.

Aleshores va començar a parlar-se d'un nou traçat que havia de transcórrer per les, en un futur, rondes de la Magdalena i Millars. Un projecte que tindria  via lliure tal dia com hui, 27 d’abril de 1910, quan l’ajuntament va rebre una Reial Ordre per la qual s’aprovava el desviament de “la carretera de Madrid a Castellón y de Castellón a Tarragona por las rondas del Mijares y de la Magdalena”.

Durant molts anys la imatge de La Farola, a la plaça de la Independència, aixecada només 15 anys després d’aconseguit “el desvio”, va ser mut testimoni de l'esdevenir quotidià de vehicles que es dirigien bé en direcció cap a Barcelona o bé cap a València.

Semblava que el problema es resolia, però la realitat  existent a la zona, amb una trama urbana que absorbia a poc a poc l’antiga nacional,  i creixent la ciutat “per dalt del paseo i de la via”, va fer que als anys 60-70, tornara a plantejar-se la necessitat de crear una nova via alternativa, un nou “desvio", per contenir el trànsit creixent. Les rondes ja no eren suficients per a canalitzar els vehicles locals i aquells pesats que creuaven  la ciutat.

Les obres del nou i anhelat desviament van començar el 1966 i dos anys després,  el 1968, van finalitzar els treballs. Un projecte que, inicialment, va descongestionar l'intens trànsit; un nou traçat entre l’actual  Hospital General i el límit amb el terme municipal d'Almassora va veure la llum absorbint tot el trànsit, tant lleuger com pesat; un vial que va quedar, una vegada executada l’autopista AP-7, com a  via de comunicació alternativa lliure de pagament, i com una alternativa més per als desplaçaments entre punts dins de la mateixa ciutat, hui convertida en avingudes del Castell Vell, Pintor Oliet i Enrique Gimeno.

I els temps corren i encara va ser necessària una segona variant, naturalment dissenyada, projectada i executada més a l’oest encara,  feta realitat d'acord amb un conveni entre el Ministeri de Foment i la Generalitat Valenciana, subscrit el 16 de juliol de 1992, i construïda entre març de 1993 i juny de 1994, obrint-se a la circulació, el conegut com a “by-pass”, allunyant del casc urbà una mica més el trànsit, vial que en l’actualitat encara dona servei.

114 anys “de les rondes” vials inicialment nascuts entre el portal de Sant Roc al nord, hui plaça d’en Teodoro Izquierdo, i l’acabada de desamortitzar caserna de Sant Francesc, hui plaça del botànic Calduch, al sud,  com a carreteres adossades a l’exterior de les tanques, que la ciutat va haver de construir, per fer front a l’epidèmia de còlera que el 1834  des de València, va estendre’s fins a arribar a la nostra ciutat, allà pel primer terç del segle XIX.

Unes rondes que curiosament van canviar els seus noms de Magdalena i Mijares en el període de la guerra civil, novembre de 1936, pels d'avingudes de Mèxic i de la Unió Soviètica, respectivament, com a reconeixement del govern republicà, pel suport ofert per aquelles nacions, tant pel que respecta a l’aspecte moral com a material de guerra i ajuda civil, retornant acabada la guerra  al seu nom anterior, el 1940.

Cent catorze anys d’història d’unes rondes que aquests dies tornaran a tenir un clar protagonisme, per acostar-se a la seua unió, a la plaça de la Independència, la Patrona en record del centenari de la coronació.