Orellut!!!

Quatre són les accepcions que trobem al diccionari normatiu valencià de la paraula "orellut". La més coneguda la que fa referència a aquell ésser viu que presenta unes orelles grans, però també crida l'atenció aquella altra que s'empra per a definir els seguidors del club Esportiu Castelló de futbol i per extensió tots els veïns de la ciutat, paraula que forma part des de fa més de 100 anys del crit d'ànim dels "futboleros", el més que conegut pam, pam... orellut!

I si hui recorde aquest "orellut" és perquè tal dia com hui, un 10 d'abril de 1899, va nàixer aquell que va ser, jo diria quasi involuntàriament, l'artífex del mite allà pels anys 20 del segle passat, el mític porter del nostre equip José Alanga Varella.

Per aquelles dades l'equip jugava els seus partits al vell camp de futbol del Sequiol i Alanga era la figura més rellevant, tant que malgrat jugar en un club més que modest, va ser convocat primer per la selecció valenciana i l'any 1925 com a suplent del mític Zamora per formar part de la selecció espanyola. Deien d'ell que tenia una figura físicament gens estilitzada, amb els braços caiguts i les grans mans i caracteritzat sempre per una gorra d'enorme visera, un treballador, un obrer de la construcció que a la vegada era un enamorat del futbol.

Però, tornem "a l'orellut". No hi ha unanimitat a l'hora de trobar el seu origen. Hi ha diferents versions; la més creïble diu que en un partit de gran transcendència un aficionat va regalar-li al porter un xicotet elefant de drap que aquest va col·locar al costat de la porteria, i la victòria va ser clara i contundent. Alanga era una persona supersticiosa i des d'aleshores l'elefantet va ser la mascota del jugador, apareixent en tots els partits. A la vegada, anava al camp de Sequiol un aficionat anomenat Jaime Varella, un personatge que sempre aplaudia dues vegades per animar els seus ("pam, pam") i, segons sembla, vet per on, tenia unes orelles desproporcionades; els altres aficionats per divertir-se cada vegada que Varella donava els dos palmells li cridaven "Orellut!" i quan aquell s'enrabiava, assenyalaven amb rapidesa l'elefant d'Alanga.

Aquell elefantet de drap, del qual en algun moment va perdre's el rastre, Alanga va substituir-lo uns anys després per un altre de banús que encara el conserven la família Bigné, des que el senyor Cayetano Bigné va ser president del club, i que va ser un regal del premiat ciclista Juan Bautista Llorens després d'una competició al Marroc.

La importància d'aquell personatge, només s'entén, sabent que a tot arreu, el club de futbol Castelló se'l coneixia per tots com l'equip d'Alanga. Després de retirat del futbol, els aficionats no van deixar mai d'admirar-lo, rebent dos homenatges els anys 1931 i 1951 respectivament, cosa que indica ben clarament l'empremta que va deixar.

Va morir el 1968 i la seua làpida al cementiri de Castelló està presidida per un escut del club. El 18 d'agost de l'any 2012 la Comissió del 90 Aniversari del Castelló va personificar en la figura d'Alanga l'homenatge a tots els jugadors que havien vestit la samarreta albinegra en tota la seua història.

Per celebrar el centenari del club el mes de març del 2022 va realitzar-se una exposició a la sala de la Fundació Dávalos de més de 400 objectes mítics i ben conservats al llarg de la història del club, resultant dels més emotius i destacats al costat de les botes originals d'Alanga, l'elefant de banús.

Hui, tot i que no sóc massa futbolero, però si un gran amant de la història del nostre poble no podia deixar passar aquesta data, aquest 125 aniversari del naixement d'aquesta llegenda...

I aprofitant aquesta efemèride, voldria acabar el meu comentari amb un prec a l'equip de govern municipal i a les regidores de cultura i esports respectivament; de la mateixa manera que des del MUCC s'impulsen visites guiades al cementeri municipal per conéixer itineraris com "dones immortals", "docents avantguardistes", "fills predilectes i adoptius", "crimens històrics" o "alcaldes del segle XIX" no estaria gens malament fer-ne alguna sobre figures importants de l'esport castellonenc, on sens dubte Alanga hauria de figurar per mèrits propis. Ací ho deixe, només és una idea...