Hui parlem més de xarcuteria
que de chacinería, però el seu nom com el de salxixoneria són similars, doncs
tots prenen com a base de les seues elaboracions "la chacina", la
carn de porc adobada de la que es faran després els xoriços i altres embotits,
productes originàriament desenvolupats amb el propòsit de preservar la carn en
temps en què no hi havia possibilitat de refrigeració, i amb posterioritat
productes preparats i diferenciats segons chaciners, per la seva aroma i sabor,
derivats dels processos de preservació i dels ingredients i formes de
preparar-los.
Al Castelló de fa vora 50
anys, el gremi de chaciners i industrials del porc era molt important, molta
gent s'hi dedicava, no només en l'àmbit familiar si més no també professional,
i guanyar un concurs d'aquesta categoria donava un prestigi i renom
extraordinaris.
Per això, aquest certamen,
va adquirir molta fama, de fet, a la pàgina 2 del diari Mediterraneo de
l'endemà, hi podem trobar una ampla referencia, a més a més del resultat del
concurs.
Un jurat conformat pel
President de la Secció Econòmica del Sindicat, el senyor Causanilles, i dos
experts xarcuters els senyors Marzá Aguilella i García Santolaria, van ser els
encarregats de verificar, puntuar i classificar els variats lots que diferents
xarcuters de la ciutat van presentar.
Els premis anaven
distribuïts en diferents categories, des d'aquell a la millor presentació, fins
a les millors llonganisses fresques, passant pels blanquets, botifarres
d'arròs, de ceba i mixtes, botifarra negra i llonganisses amb pebre roig.
Voleu saber quins van ser
els xarcuters guanyadors en les diferents categories? De segur que algunes
persones grans, recordaran els seus establiments quan llegiran "el
fallo" del jurat: Millor presentació per Carolina Mas Melià, millor
"blanquet" Maria Nive, millor botifarra d'arròs, José Ramos Soler, de
ceba Carolina Mas, d'arròs i ceba, frigorífics Ventura, negra, Carolina Mas, i
les millors llonganisses, tant les fresques com les de pebre roig, Maria Nive.
Un acte senzill, diferent, i
curiós que es va celebrar a Castelló per honorar sant Antoni i que va acabar
amb el lliurament de tots els productes presentats a concurs i d'altres
aportats pel Gremi dels industrials del porc, a les mongetes de l'asilo del
carrer Governador. Quina festa, van fer tots els asilats!!!
Per descomptat que,
l'endemà, festivitat del Sant, l'assessor religiós del Sindicat, mossèn Ramón
Royo va celebrar els actes religiosos, una solemne missa a la capella de la
Sang, on s'havia portat la imatge del Sant en processó des de l'edifici de la
Germandat de Llauradors i Ramaders de l'avinguda de Lledó i una posterior
benedicció dels animals i distribució del "pa de Sant Antoni".
Uns actes diferents en una
festa amb molta tradició als pobles però poc arrelada a la capital. Serà per
allò del fred? I una altra curiositat, com són les botifarres i xoriços que no
són a l’estil de Castelló?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada