I justament això, hui un
edifici emblemàtic de la nostra Ciutat, l'actual IES, Institut d'Educació
Secundària, Francesc Ribalta, de l'avinguda del Rei en Jaume compleix 100 anys,
un segle d'història.
El diumenge 14 de gener del
1917, l'edifici projectat per l'arquitecte Francisco Tomás Traver, en el solar
que ocupava l'antiga plaça de bous, unes obres iniciades al febrer de 1912, va
inaugurar-se per substituir l'inicial "Institut Provincial de Segona
Ensenyança" que s'ubicava a l'edifici de l'antic convent de les monges
clarisses al carrer Major.
L'edifici estava dividit
inicialment en tres centres, l'Institut, l'Escola Normal i l'Escola de Treball,
i per tant, disposava de tres patis. A la part posterior hi havia un jardí
botànic que després es convertiria en pati d'esports.
Al març del 1937 canvia el
seu original nom i passa a ser "Instituto Nacional de Segunda Enseñanza
Juan Marco" en memòria d'un alumne mort al front de Terol al cap de pocs
dies d'iniciada la guerra, fins al 16 de gener de 1943, 74 anys després de la
seua inauguració, en què rep el seu nom actual, en memòria del cèlebre pintor
de Solsona que, en aquell moment i per molts anys més es pensava havia nascut a
Castelló.
L'edifici fou els anys 1938
i 1939, en plena guerra, Hospital Militar de Llevant, retornant després a la
docència i sofrint algunes modificacions amb el pas dels anys, com fou la
creació i inauguració el 1946 de la capella o les obres per separar les dues
seccions, masculina i femenina dels anys 60, així com la construcció el 1968
del gimnàs.
És en aquesta època,
concretament el curs 1965-66, quan jo, un xiquet d'11 anys, fill de llauradors
del Raval, d'una alçada que no arribava al metre i mig i poc més de 40 quilos
de pes, després de passar l'examen d'ingrés, inicia els seus estudis en el
centre. Allí entra un xiquet i 6 anys després eixirà un adolescent disposat a
"menjar-se el món".
En aquelles aules vaig
tindre la sort de conéixer diferents professors que per la seua saviesa, a més
a més de marcar tota una època a la cultura de la ciutat, van deixar una gran
empremta a la meua formació, des de "Don" César Marín, José Chillida,
Maria Rosa Martí, José Luís Narciso, Manuel Vivó, Joan F. Mira, Francisco
Esteve o qui va ser "el senyor Director" al llarg de tots els anys de
la meua permanència al centre, Don José Trullén, de qui guarde un immens
reconeixement.
Vaig deixar l'institut en
finalitzar el curs 1970-71, després de 6 cursos i dues revàlides, amb dos
títols de Batxillerat a la butxaca "l'elemental" i "el superior
de lletres", en un moment en qu començaven canvis importants en el
desenvolupament socioeconòmic del país que va tenir forta incidència en l'evolució
de l'ensenyament.
Sense buscar-ho vaig viure
els actes del 50 aniversari de l'edifici, l'any 67 quan feia segon curs, i ara,
46 anys després d'haver abandonat les aules, tinc la sort de reviure aquella
època, compartint la celebració del centenari.
Tota una sort haver pogut
formar-me en aquell centre i tota una sort encara més gran per aquells alumnes
que ara l'ocupen, privilegiats per poder aprendre matemàtiques, historia o
música en un centre centenari, amb uns professors, en renovades il·lusions,
alguns dels quals han estat fins i tot antics alumnes, La historia continua...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada