El negoci dels segells sense valor facial numèric.

 Des d'aquell llunyà en el temps primer de gener de 1850 en què va introduir-se en Espanya el segell adhesiu com a sistema alternatiu de franqueig de la correspondència -abans el franqueig devia ser obligatòriament abonat pel destinari-, fins a arribar al dia d'avui, 167 anys després, molt ha canviat el sistema postal.

Només 10 anys abans, el 1840, havien aparegut per primera vegada els segells a Anglaterra, constituint una de les reformes postals més transcendents en simplificar els complexos sistemes tarifats, motiu pel qual aquesta innovació va ser ràpidament acollida per la resta de països europeus, malgrat que a l'estat espanyol no va ser obligatori fins al dia de Sant Pere de 1853.

Així per una carta ordinària, aquella d'un pes inferior a mitja unça, uns quinze grams, que havia de viatjar d'un lloc a un altre de l'estat, va instaurar-se com a tarifa el segell de 6 quarts i si aquest enviament era "certificat" calia pagar 5 reals, monedes d'ús habitual en temps d'Isabel II, l'efígie de la qual apareixia impresa "als timbres", creant-se la fàbrica del segell encarregada de la seua emissió.

Serà l'any 1893 quan s'unifica la Casa de la moneda i la fàbrica del segell, en un organisme únic, la "Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre" que, en l'actualitat, és l'encarregada de fabricar a més a més de paper moneda, monedes, bitllets de loteria, títols universitaris o papers de seguretat, també els segells.

Segells que han evolucionat i molt des d'aquells inicials, donant peu d'una banda a una evolució en el disseny i un col·leccionisme molt estés, la filatèlia, d'altra al canvi pràcticament anual del cost del franqueig i el tipus de moneda, reals, pessetes, euros, al que si afegim el descens considerable de l'ús de la carta postal en els darrers anys com a conseqüència directa de l'ús de les noves tecnologies, ens aboca a un desconeixement, en moltes ocasions, de les tarifes vigents.

I justament això va passar-me no fa massa dies. Necessitava enviar una carta i no sabia el valor del segell que hi havia de ficar. En acostar-me a l'estanc, la dependenta amablement en indicar-li el tipus de carta i on volia enviar-la va allargar-me un segell que per la meua sorpresa no indicava cap valor facial numèric, simplement a l'angle superior dret hi figurava una "A" majúscula, pel qual vaig pagar 50 cèntims d'euro.

La curiositat va portar-me a buscar a la internet, concretament a la subdirecció de filatèlia, com a unitat responsable de la gestió dels segells de correus i descobrir que des de fa un temps, entre les diferents emissions anuals a més a més d'aquelles en valor facial numèric, introduïx algunes modalitats amb expressió del valor facial permanent en el temps, assenyalant aquells "timbres" mitjançant lletres o combinacions de lletres i nombres. Tot un descobriment!!!

Així resulta que podem trobar-nos amb quatre tipus de tarifes A, per enviaments normalitzats nacionals, A2 enviaments nacionals no normalitzats, B cartes amb destinació europea i C la resta del món.

Diuen que suposen avantatges pels usuaris doncs a la possibilitat d'adquirir-los sense preocupar-se dels possibles canvis de tarifa en un moment posterior d'ús, porten també avantatges pel mateix Correu, per la substitució que s'ha de fer dels timbres o l'edició de complementaris, si hi ha canvi de tarifa.

Això significa que, si un segell de tarifa no numèrica, com no perd la seua validesa, d'una banda augmenta de valor a mesura que pugen les tarifes i d'altra que pot servir com a tarifa, sense haver d'afegir-li'n més en qualsevol moment.

Així si un segell de tarifa A, comprat l'any 2012, costava 0,36 cèntims d'euro i, en l'actualitat, 2017, costa 0,50 cèntims, és a dir 14 cèntims d'euro més, i serveix per al mateix, el segell sense ser de col·leccionisme, s'ha revalorat 7,77%. Caldrà anar pensant a comprar segells sense valor facial numèric no us sembla?