Privilegis

Sóc conscient que aquest comentari d'avui, de segur, suscitarà polèmica i fins i tot, per la brevetat del context tal vegada serà malinterpretat per alguns dels que el llegiu. No és aquesta la meua intenció, tot i que podent estar errant, és la meua personal opinió.

Fa uns mesos i amb motiu de l'aprovació de les bases de l'elecció de la Regina i Dames de la Ciutat, ja vaig manifestar, quan va demanar-se'm la meua opinió com a membre del Consell Rector del Patronat de Festes, la meua oposició als punts 8 i 9 d'aquelles, doncs no hi estava ni estic d'acord en el fet que per ser Regina o Dama de les Festes de la meua ciutat, siga condició indispensable i cite textualment: "haver exercit qualsevol càrrec en una comissió de sector".

Considere que per ser Regina o Dama de la Ciutat, per representar als veïns al llarg de tot l'any amb la seua presencia en els diferents llocs i actes on haja d'acudir, el que cal és estimar el nostre poble, les nostres tradicions, la nostra llengua i cultura, així com tenir a la vegada alegria, seny i serenitat per saber estar en qualsevol moment i ocasió a l'alçada del càrrec, podent considerar-se mèrit afegit, però mai obligatori, el fet d'haver format part del sector fester del món de la gaiata.

Ara, uns mesos després, ahir mateixa m'assabentava que des de l'alcaldia i la Regidoria de Festes es feia públic el nom de l'home i del xiquet que tindran l'honor de ser "els pregoners" a les respectives cavalcades anunciadores de la festa dels propers 18 i 20 de març.

Res tinc a dir sobre les persones triades. Conec des de fa molts anys a la persona elegida per "cantar el Pregó" de Bernat Artola la vesprada del dissabte, considerant que tant aquest com el xiquet que ha de ficar-li veu als versos de Vicent Serra el dilluns, han de ser persones que, en primer lloc, com a condició principal han de tenir bona veu, i que, com en el cas de les Regines i Dames, han d'estimar i sentir per damunt de tot el nostre poble, les nostres tradicions i cultura. A partir d'ací, considere, que la tria sempre serà encertada.

Tanmateix van passar poques hores perquè, novament des del sector gaiater, en aquest cas des del col·lectiu de pares de Presidents Infantils del 2016, sorgiren fortes crítiques envers l'elecció del "pregoner infantil", doncs consideraven no es complia per part de l'alcaldessa una promesa no escrita, de "triar" com a pregoner infantil del 2017, un xiquet d'entre els presidents infantils de les diferents comissions gaiateres del 2016.

I jo em pregunte: per què havia de ser així? Per què novament aquest privilegi? Per què reduir la possibilitat de la tria tan sols a un sector de la festa? És que no pot haver-hi xiquets en tot Castelló dignes de cantar el Pregó, amb bona veu, que estimen les festes i les tradicions i no formen part de les gaiates? Clar que si...

No em serveix l'argument defés des de la Comissió Gestora de Gaiates, amb el seu president al capdavant l'amic Chippirraz, en afirmar que si no hi ha l'al·licient de poder ser Regina o Dama i ara, el fet de poder ser triat com a Pregoner Infantil, serà difícil que senyoretes d'una banda i xiquetes i xiquets d'una altra, vulguen formar part d'alguna comissió. Eixe és, a parer meu, un altre problema. Si les comissions de sector "no atrauen" caldrà replantejar-se si allò que ofereixen paga la pena, i de no ser així caldrà imaginació, renovació o simplement deixar pas a uns altres...

No voldria que malinterpretàreu les meues paraules i que pensareu aquells que açò llegiu que sóc contrari al món gaiater, no, no és així. És veritat que dins la festa aquell no és el meu món, però sempre han tingut la meua col·laboració quan me l'han demanada, en els anys passats, ara i en un futur, ells ho saben molt bé. Com a mostra només us diré que en aquest 2017 són 9 les gaiates que m'han demanat col·laboració desinteressada pels seus "llibrets", el 50% de les comissions de la ciutat, i a totes 9 els hi he dit que sí. És això estar en contra de la gaiata?

Les festes són de tots i les hem de fer entre tots, Ajuntament, Patronat, Gaiates, Colles, Ens Vinculats i Individualitats. Tots aquells que portem Castelló als nostres cors som i serem necessaris. Amb encerts i errades, buscant el millor per cada acte, per cada moment, per cada dia, sense cap tipus de privilegi. Reitere, és la meua opinió.