En poques paraules
"proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de
demà". És un concepte que s'assembla molt a altres conceptes filosòfics
més antics, com l'anomenada filosofia de les "set generacions" dels
nadius americans, que establia que els caps havien de considerar sempre els
efectes de les seues accions sobre els seus descendents fins a la setena
generació propera.
I si dic tot açò hui, és perquè
acabe de veure una notícia que, d'una banda em deixa molt satisfet, però a la
vegada em desperta una gran preocupació. No és altra que aquella que diu:
"El desplegament coordinat del Consorci Provincial de Bombers de la
Diputació de Castelló ha obert 1200 quilòmetres de vials afectats pel temporal
de neu dels darrers dies, assignats al consorci de la nostra província, emprant
400 tones de sal per evitar l'aparició de plaques de gel".
Fins ací la notícia, ara la
reflexió: És veritat que la sal escampada a la carretera evita que neu es
congele facilitant que l'aigua resultant al desfer-se la neu no se solidifique,
però seria un remei ideal si no fora pels inconvenients que suposa al medi
ambient. La sal que llancem a la calçada eleva els nivells del clor i sodi de
l'aigua, anant a parar a la terra, el substrat on viuen les plantes.
Vet per on, com diuen al meu
poble, "puja més l'espart que l'escurà", o el que és el mateix, no
serà pitjor la solució que el problema puntual generat? Estem pensant en la
sostenibilitat? Estem pensant en com serà l'ecosistema provincial de les
comarques de l'interior que deixarem a les generacions properes?
1200 quilòmetres de
carretera "sembrats" en pocs dies amb 400 tones de sal, suposen 333
grams de sal escampada per metre lineal, quantitat que d'una manera o l'altra
el terra ha d'absorbir. Conseqüència? Augment de la salinitat del sòl i pèrdua
de fertilitat, impossibilitant no tan sols el cultiu agrícola, si més no també
el creixement dels arbres a un costat o l'altre de les carreteres, això sense
pensar massa en els danys a infraestructures que aquesta sal, per efecte de la
corrosió, pot ocasionar en els maons, canonades, cables, etc. En voleu més?
Afegim-li la reducció de la qualitat de les aigües per problemes de sedimentació,
que fan real aquella dita:"aigua salina, aigua perduda".
De fet, en alguns països
està prohibit utilitzar sal per evitar la congelació de la calçada, i fins i
tot està penat amb importants multes. Existeixen altres formes anticongelants
més netes com l'acetat de potassi o l'acetat de calci-magnesi, que no són
perjudicials. On resideix el seu problema?, en l'elevat cost que suposen
enfront del barat que és l'ús de la sal.
Un bon desplegament el del
Consorci Provincial de Bombers de Castelló, amb molta feina feta i de manera
ràpida i eficient, però senyor President de la Diputació castellonenca, amic
Moliner, cal mirar més la sostenibilitat i el futur i acabar amb "tanta
sal" no fos cas que "tanta sal" acabe amb nosaltres, i allò que hui
és motiu de felicitació, en un demà, malauradament gens llunyà, acabe en plors
i lamentacions. Així que, no tot encara són flors i violes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada