Però no, no voldria jo hui
reflexionar sobre el que ha estat la citricultura per la nostra terra, ni
tampoc el que ara és i el negre futur que s'intueix. Voldria parlar d'un altre
tipus de tarongers, aquells que des de fa uns quants anys proliferen als
nostres carrers i places, amb un caràcter ornamental, el "citrus
aurantium" o taronger amarg, que, en arribar aquestes dates, ens ofereixen
els seus fruits les taronges agres, conegudes també com a taronges sevillanes
doncs va ser l'ajuntament d'aquella localitat un dels primers a emprar aquest
cítric híbrid com a ornamental per la ciutat, per allò de la flaire i colorit
que emana.
El taronger amarg és
d'origen asiàtic i van ser els àrabs els que van estendre el seu ús. Els
califes de Còrdova van ser precisament els qui van donar a aquest petit arbre
el caràcter de planta ornamental per excel·lència, plantant-ho en carrers,
jardins i patis privats o de mesquites. Com a arbre decoratiu de carrers és
ideal doncs és més alt que el de les varietats de consum i amb menys
ramificació a la zona baixa del tronc, però presenta també un inconvenient, cal
recollir el fruit, no pot quedar-se indefinidament penjant, doncs si esperem a
la seua caiguda natural sobre les voreres, tindrem molèsties, brutícia i fins i
tot cotxes bruts i taronges "esclafades" sobre el paviment.
Això obliga a la seua
recol·lecció. No sé a Castelló si serà l'empresa encarregada del manteniment de
parcs i jardins qui s'ha de fer càrrec d'aquesta "collida", però a
hores d'ara, siga qui siga, encara no ha començat i molts carrers i parcs ja es
veuen plens de taronges esclafades, amb la corresponent mala imatge i molèsties
veïnals.
Si cada dia els arbres són
més grans i a més a més el procés d'implantació d'aquesta espècie va en
augment, significa que cada any són molts més els quilos de "fruita"
que es recullen. M'agradaria saber quantes tones van recollir-se l'any passat i
que van fer-se d'elles.
I dic açò perquè tal vegada
el nostre ajuntament com ho fan altres amb més experiència, podria estalviar-se
la partida destinada la collita en els comptes municipals, ja que la taronja
amarga no ha d'anar a la brossa directament, pot usar-se per a fer un tipus de
melmelada molt apreciada pels anglesos, confitures, salses i els olis
essencials de la pell aprofitables en cosmètica.
Hi ha empreses a Andalusia,
cas d'Alcorfruit, ubicada en la localitat sevillana de Lora del Rio, però també
a València, concretament a Sagunt, "naranjas che", i supose que
algunes altres, que comercialitzen aquest tipus. No se tracta de fer negocis
municipals, però tal vegada aquestes empreses farien la collita a canvi del
producte, i així aconseguiríem d'una banda que no fora cap gravamen per la
curta caixa municipal i, d'altra, retirar els fruits de voreres i paviment
millorant l'estètica dels nostres carrers en aquest mes de gener.
L'economia castellonenca tan
lligada a aquest arbre de blanca flor, sustent dels nostres avantpassats, està
demostrat i clar que no pot mantenir-se, però tot i això hem de fer el possible
perquè independentment que les taronges urbanes tinguen o no valor comercial, i
que el seu mercat siga inestable, hem de dignificar aquest símbol tradicional,
de vital importància, el nostre principal vincle amb el territori.
No, definitivament no és un
arbre més "per fer bonic" i mereix tota la nostra atenció, començant
per la de la regidora responsable de parcs i jardins municipals, l'apreciada
Sara Usó, continuant pel veïnat impedint que algú puga fer un mal ús del fruit
generant brutícia, i acabant per l'equip humà encarregat de la seua recollida
ficant interés perquè no en quede cap per terra, només així, pagarà la pena
seguir mantenit els tarongers amargs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada