Recuperables i orgànic

 Cada dia en són més les persones que han fet del "regirar els contenidors de escombraries" la seua professió. Són, si voleu classificar-los així, els "ferrovellers", els drapaires del segle XXI. I si ho fan és per tres motius, el primer per necessitat, cadascuna d'aquestes persones té al seu darrere, malauradament, una llarga història de misèria i privació fruit de la casualitat, la mala sort o la maleïda crisi; el segon perquè tot i no ser els contenidors el lloc on ha d'anar a parar tot allò que aquestes persones busquen, ferralla, aparells elèctrics, xicotets electrodomèstics, filferro i altres "coses rares", en definitiva tot allò que puga vendre's, hi ha molts veïns, insensibilitzats que, per comoditat o deixadesa, llancen aquestes coses al contenidor, quan saben ben bé que no ho han de fer, i el tercer motiu és la facilitat d'accés als contenidors, a peu de carrer, on només cal aixecar la tapa i assomant-se, veure tot el seu contingut.

No és gens fàcil per qualsevol poble, tampoc pel nostre, acabar amb aquesta situació, la manca de treball per uns, d'educació per uns altres i l'alt cos que suposa per la municipalitat la col·locació d'uns contenidors "no regirables", ho fan quasi impossible.

D'altra banda si no som capaços de reduir la gran quantitat de residus que generem, ha de ser un exemple de responsabilitat social i cura del medi ambient a més de practicar un consum responsable l'ús apropiat dels diferents contenidors que, a més a més dels de color verd fosc per la brossa diària, hi tenim al nostre abast, el groc per envasos lleugers, el blau pel paper i cartó, el verd pel vidre o aquells altres més moderns pels olis comestibles o aquells altres multiusos, que, per diferents "foradets", admeten piles, mòbils, CD's, bateries, insecticides, aerosols...

En aquesta línia a les darreres setmanes no para de parlar-se de dos projectes que, per alguna raó, no acaben d'arrancar al nostre poble.

L'un, el sistema de recuperació d'envasos mitjançant el retorn, un sistema que recorda aquell temps passats en què s'aplicava a les botelles de vidre, i que permetria amb poc d'esforç acabar amb una estampa cada vegada més habitual als carrers, places, parcs, platges i muntanyes, llaunes i botelles abandonades, i no tan sols pel valor econòmic associat a cada envàs, pels cèntims guanyats en cada retorn, que també, si més no perquè només fan que augmentar la contaminació. En cas d'implantar-se s'aconseguiria que l'envàs com a matèria prima tornara la cadena de producció per convertir-se en un nou producte, tancant-se el cicle sense residus, com es fa ja en l'actualitat amb els contenidors verds de vidre, que ara, s'omplin, tan sols per la bona voluntat dels veïns.

I l'altre projecte sembla que està a punt de veure la llum, ho llegia no fa massa dies a un mitjà local. El regidor d'Ordenació del Territori, Rafa Simó, va presentar-lo els darrers dies de l'any passat, el nou sistema de recollida selectiva de residus orgànics mitjançant la instal·lació, en plan experimental d'uns contenidors de color marró en alguns llocs estratègics de la ciutat, al voltant del Raval Universitari, la zona centre i la zona nord, als eixos Sant Roc, Alcalde Tàrrega i voltants de l'avinguda del Lledó.

He llegit en algun lloc que els residus orgànics suposen el 30% del total dels residus domèstics i que cada ciutadà arribem a produir de mitjana uns 460 quilos de residus a l'any, el que suposa que 138 kg són d'orgànics. Si aquest pla pilot s'ha dit afecta en principi a uns 7500 veïns, això suposa que aquesta població generem, jo visc a la zona, diàriament 2835 quilos que hauran d'anar al contenidor marró.

Val que no tots ho farem, val que tampoc aquells que reciclem ho farem amb la totalitat d'orgànic produït, acceptem que només el 50% dels possibles quilos diaris s'arriben a dipositar-se a dins dels contenidors... Amb quina freqüència seran recollits? Esperem no passe com ara que, massa sovint, els papers, bosses, envasos i fins i tot vidres, s'amunteguen, dies i més dies, al costat dels contenidors, donant una imatge de ciutat que a ningú agrada, ni veïns ni forasters.

Reduir, reutilitzar i reciclar els residus urbans, la famosa regla japonesa de les "tres R", estic totalment convençut és l'única solució en un futur no llunyà, però no caiguem en la creació de nous drapaires, cal pensar molt bé cada pas a fer, i no buscar només la foto o la medalla...