Reforma integral o el mínim manteniment.

 Corrien els primers anys de la dècada dels 90 del segle passat i la moda a Castelló dels aparcaments subterranis. La Vila contava ja amb alguna d'aquestes construccions, destacant els pàrquings de les places de Santa Clara i d'en Cardona Vives, aquests de "pagament" per ús dels veïns en funció del temps d'ús.

Calia anar una mica més lluny i ara, es pensa una nova idea "brillant", la construcció d'un d'aquells "forats" a la plaça de les Aules, en aquest cas, doble, amb una part "oficial", d'ús exclusiu de la Diputació i, d'altra de places en propietat pels veïns i residents de la zona.

És ben sabut per tots que en iniciar-se les excavacions van aparèixer entre d'altres, unes runes del que va ser en el seu dia l'antiga muralla medieval de la Vila, concretament es tractava de la base d'una antiga torre poligonal coneguda com dels Alçaments o de Sant Pere, a tocar de l'antic hospital de Trullols, avui edifici provincial seu de la Diputació.

Els estudis arqueològics de la troballa realitzats al llarg dels anys 1994 i 95 van treure a la vista l'únic vestigi significatiu de la fortificació medieval de la ciutat, la cimentació de còdols de diferents mides, travats amb morter de calç de l'antiga torre.

Vista la importància del descobriment calia ara veure que es feia amb aquella troballa. Des d'un principi i no exemptes de polèmica van barallar-se diferents opcions, des de la més fàcil i radical que era, documentar i destruir les restes, com es va fer amb l'annex refugi de la guerra civil que també va aparèixer a la mateixa excavació, fins a renunciar a la construcció del pàrquing i convertir tota la troballa en un espai museístic. Finalment, va optar-se per una solució salomònica, mantenir la base de la torre i integrar-la en l'espai del garatge, en una espècie d'urna de vidre visitable, qual peixera.

Una solució urbanística que, passats 20 anys des de la seua inauguració, s'ha demostrat poc o gens encertada, doncs a hores d'ara, les restes ni són visualment accessibles des de la superfície de la plaça ni tampoc són visitables de manera directa, les diferents gestions que cal fer per accedir a la torre, tot i ser senzilles, no "conviden" a fer-ho.

Així les coses només els polítics provincials i els residents veuen la troballa en el seu dia a dia, mentre que com des de l'exterior quasi ni s'intueix, als visitants forans que passen per la plaça els hi passa desapercebuda i, els castellonencs, amb el pas del temps s'ha oblidat de la torre i, el que és més greu, també l'ajuntament sembla que no té temps o tal vegada diners, per donar-li alguna altra solució per, continuant respectant les restes fent-les més accessibles a la vista i més fàcilment visitables.

Ahir, vaig poder tornar a visitar l'indret i novament "vaig sentir vergonya aliena". Allò està brut, abandonat, polsós, amb una instal·lació elèctrica més que deficient, llums penjant dels fils elèctrics, amb goteres, sense cap tipus de ventilació, amb una desagradable olor d'humitat i tancat, amb una escassa consistència dels seus murs, amb fongs, en un lamentable estat de conservació, deixat de la mà de Déu i no, no hi ha dret.

Ja no demane una reforma lògica i necessària per a aquesta troballa que seria el més adient, que facilitara el seu coneixement, que ajudara a fer més coneguda la nostra història, si més no un mínim servei de manteniment per què, aquells que fan l'esforç de mostrar-la de manera desinteressada a aquells que vulguen conèixer-la i aquells que la "descobreixen" per primera vegada, no els hi caiga el món als peus en veure l'estat en què es troba, d'altra banda lògic si ni tan sols se li ha torcat la pols acumulada, per més de 20 anys...