Va ser un dels símbols de la
potència de la burgesia valenciana de començament del segle XX, un palauet
construït l'any 1942 per aquell que aleshores fou alcalde de Tortosa, Joaquim
Bau, qui va ficar-li el nom de la seua muller, Elisa Carpi i va fixar allí la
residència estiuenca de tota la família. Estem parlant naturalment de
"Villa Elisa".
A les dècades dels 50 i 60
del segle passat els jardins de la Villa i el seu porxo van ser llocs on al
juliol i a l'agost es realitzaren els millors espectacles de teatre i música de
totes "les villes" i on van realitzar-se multitud de festes
estiuenques.
A partir dels anys 70 i
sobretot inicis dels 80 l'estiueig familiar va anar a menys en aquell indret i
finalment l'any 1982, en morir Elisa Carpi, la família Bau-Carpi va vendre la
propietat a l'Ajuntament de Benicàssim per 10 milions de les antigues pessetes,
60.000 Euros.
Diferents usos
socioculturals van anar acoblant-se a l'edifici, a la vegada que les despeses
de manteniment de la fàbrica i els jardins, eren cada vegada més onerosos pel
mateix ajuntament, qui, finalment, l'any 2006 va signar un conveni amb el
Projecte Cultural de Castelló amb l'objecte d'iniciar una gran reforma i
adequació de l'espai i la cessió a aquella entitat per a destinar-la a un us
polivalent.
A canvi de la cessió la
Generalitat Valenciana es comprometia a assumir la totalitat de la inversió i
l'ajuntament els costos de la redacció dels projectes. Aquest conveni va
començar a predre forma el maig del 2007 tot i que va paralitzar-se el desembre
del 2008 per part de l'empresa adjudicatària, Arción SL, pel retard en el
pagament de les certificacions. Tot i això, sembla que el 80% de l'obra va
arribar a realitzar-se, restant pendents els revestiments i algunes instal·lacions
interiors.
El juny del 2008 la
Generalitat va abonar vora 63.000 euros a l'ajuntament i va deixar un deute
superior al 1.400.000 euros, malgrat que Projecte Cultural Castelló contava
entre els seus objectius prioritaris acabar la restauració del recinte.
Des d'aquell moment la
infraestructura només ha fet que generar maldecaps i costar diners a les
butxaques dels veïns, restant en més d'una ocasió tan abandonada que ha sofert
males conductes per part d'alguns individus incívics que van causar greus destrosses.
I és que el temps no passa
debades i després de 8 anys de deteriorament el projecte de rehabilitació
"ha caducat". Amb la intenció de reprendre els treballs l'arquitecte
municipal va emetre, no fa massa temps, un informe estimatiu xifrant en 1.600.000
euros el preu d'una nova reforma, d'un nou projecte.
El Conseller Marzà es va
comprometre per escrit a pagar el deute i rescindir l’acord del conveni, i
l'agost passat va ingressar als conters municipals 1.411.361,17 euros, malgrat
que des de l'ajuntament insisteixen que el deute no està encara"
saldat", restant al voltant de 118.000 euros pendents.
Ara és la Diputació de
Castelló qui entra en un conveni de col·laboració amb l’ajuntament consignant
1.000.000 d'euros per finalitzar el projecte, podent-se per tant licitar primer
i adjudicar-se després, a la mercantil "Constructora San José" el
contracte d'acabament de Villa Elisa, per un import de 1.883.302,73 Euros.
Fem números: 60.000 euros de
compra el 1982, més 63.000 euros abonats per la Generalitat el 2008, més
1.400.000 abonats per la Generalitat al 2017, més 1.000.000 de la Diputació,
més 800.000 que aportarà l'ajuntament... fan un total de 3.323.000 euros, més
de 550 milions de pessetes per la reforma.
Cara reforma, gran forat, no
us sembla? I ja veurem si tot acaba aquí doncs caldrà esperar 10 mesos, temps
donat a l’empresa per la realització de les obres, per veure si el nou complex
sociocultural es fa per fi realitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada