El "Mont de Pietat": Crèdit a canvi de joies...

Pensava que ja no existia a Castelló, que era història passada, però no; fa uns dies vaig veure l'oficina i hui mateix he escoltat una "falca" publicitària a una emissora de ràdio local. Estic parlant com veieu al títol del "mont de pietat", una institució nascuda l'any 1899 en el si de l'extinta Caixa d'Estalvis de Castelló i amb la clara finalitat d'evitar la usura, atenent les necessitats urgents de diners d'aquelles persones que no podien o poden accedir per diferents circumstàncies al finançament bancari o estan en risc d'exclusió social.

És per tant, un servei creat per atendre les necessitats urgents mitjançant la concessió de préstecs prendaris que, en l'actualitat, estan focalitzats en operacions amb joies, permetent un finançament immediat i transparent. Així, s'ofereix obtenir crèdit a l'instant, sense comissions d'apertura ni cancel·lació a uns interessos més baixos que els dels préstecs bancaris tradicionals i la possibilitat de recuperació de les joies en qualsevol moment.

Durant molt de temps, fins al 1991, moment de la fusió de la Caixa d'Estalvis de Castelló amb la de València, el "Monte de Piedad" era el cognom de l'entitat fundada el 1899: "Caja de Ahorros... y Monte de Piedad de Castellón", fet que demostra la importància d'aquesta mutualitat i l'arrelament i popularització que va assolir entre el veïnat. Malgrat aquesta circumstància, la fusió va portar la seua momentània desaparició i el trasllat del servei a València.

Van haver de passar més de 20 anys i diferents fusions perquè novament Castelló tinguera, i ara de la mà de la Fundació Bancaixa, una oficina que oferira novament aquest tipus de prestació social, sent l'abril del 2016 quan va rescatar-se el "monte de piedad", no a la seua ubicació inicial, les mateixes oficines de la caixa d'estalvis al carrer de Cavallers on havia estat en èpoques anteriors, sinó en un nou indret, al número 3 de la plaça de l'Hort dels Corders. La necessitat de recuperar aquest servei, sembla era més que evident, ja que segons els dirigents de l'entitat, eren moltes les persones de Castelló que, es desplaçaven a València per fer-ne ús.

Crida l'atenció que la promoció del servei fica èmfasi en què és una tasca social, i que aquella és un dels objectius principals de la Fundació Bancaixa, com a institució privada sense ànim de lucre, nascuda per donar continuïtat a l'obra social mitjançant tres branques, la cultural, la social i el mont de pietat, però malgrat que el tipus d'interés és baix, també "cobra", doncs si accedim al seu WEB  veurem que, a més a més de poder obtenir en préstec un màxim del 60% en efectiu del valor taxat de les joies aportades, es generen uns interessos fixes anuals entre el 6,5 i 8,5% a més d'unes comissions de taxació i custòdia. En definitiva és possible que siga un servei beneficiós però mai serà del tot altruista.

 

D'aquesta manera resulta que a hores d'ara, el mont de pietat, suposa la principal via d'ingressos de la mateixa fundació, el 48% del seu pressupost anual, uns tres milions d'euros, donant-se el cas que són les dones i majors de 50 anys les que conformen quasi el 75% de tots els clients, no resultant atractiu per aquells més joves, tal vegada per què els joves no són propietaris majoritaris d'aquest tipus de béns.

Siga com siga, l'entitat es promociona i no només a través de les falques radiofòniques, també emprant les noves tecnologies https://youtu.be/pqUV9GhZv8s. Sembla que allò del crèdit a canvi de joies torna a estar de moda o,el que resulta més trist,  tal vegada continue sent una necessitat per massa families…