Simbombes i carrancs.

 "Ja canta el Nadal/ per tots els cantons:/simbombes, carrancs, /pastissos, torrons". Així comença una de les moltes nadales, cançonetes pròpies d'aquests dies, l'origen de la qual es perd en el temps, contrapunt alegre i informal de la Litúrgia de la Nit de Nadal.

El Nadal és diferent per cada un però tots sabem que sempre porta moments especials i màgics. La música també forma part d'aquestes celebracions i al nostre poble tenim molta tradició de nadales, de músiques i d'instruments per acompanyar-les.

I com tot també aquestes "cançonetes" evolucionen, sobretot en les seues lletres. Fixeu-vos en la que he ficat per encapçalar aquest escrit. Parla d'uns instruments típics del Nadal valencià de fa molts anys i ara, vinguts a menys, jo diria passats de moda, les simbombes i els carrancs.

Preguntem-li a qualsevol xiquet o xiqueta que ens els descriga o dibuixe, veureu quina sorpresa. Tal vegada la simbomba, aquell instrument de fricció de so indeterminat que s'emprava per a acompanyar de manera rítmica les nadales i que en moltes cases no fa massa anys encara es fabricava a mà, amb una gerra i una pell tensada passant-li pel centre una canyeta, i que fregada amunt i avall difícilment produïa el so, es resistisca a desaparèixer amb el pas del temps, però i l'altre?, que em dieu del carranc?

Gosaria dir que no tan sols l'instrument, si més no fins i tot la paraula s'ha perdut, i és molt difícil, pràcticament impossible, trobar-ne encara algun de fabricació manual, aquell instrument que consisteix en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produeix un soroll sec i repetit i que també en alguns llocs es denominava carraca per influència del castellà, i al raval era conegut popularment com a "tracatrac" per la imitació del seu soroll, instrument que, naturalment, s'emprava per Nadal.

I com dèiem a l'inici, l'evolució de les nadales ha estat a més a més dels instruments emprats per a acompanyar-les, sobretot en les seues lletres, de manera que malgrat que les nadales tradicionals resisteixen any rere any, el pas del temps, i tornen cada any a ser reconegudes per les nostres oïdes, noves cançons van popularitzant-se, cançonetes com la que jo voldria presentar-vos avui.

 

Tal vegada ja la coneixeu, la crea i canta el grup barceloní Manel, a qui tinc certa estima, i barreja el so tradicional indeterminat i sord de la simbomba amb instruments com la guitarra, el clarinet o la bateria. Una nadala plena d'humor titulada "un camell d'orient", i que començant així: "Un camell d'Orient entra a la ciutat,/carrega a la gepa un sac ple de regals./Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,/però l'home està ben adormit, /el camell vol despertar-lo amb un crit/que es perd en la nit", i que podeu escoltar completa si punxeu en el següent enllaç: CAMELL

Amb aquestes reflexions i amb aquesta nadala us desitge en el dia més important, el de la celebració del naixement de Jesús, felicitat i il·lusió, per aquests dies que resten d'any i més i il·lusió i esperances per al 2018 que s'acosta. Bon Nadal, amics!!!