Us anuncie una bona nova...

 Per aquells dies va sortir un edicte del Cèsar ordenant que es fes el cens de tot l'imperi, Josep va haver d'anar a inscriure's a la seua població d'origen, Betlem; mentre eren allà va nàixer el seu fill primogènit. A la mateixa contrada hi havia uns pastors, un àngel del senyor sel's va aparèixer i els va dir: "Us anuncie una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria". És el gran misteri de la nostra fe.

L'àngel va ser l'encarregat de fer l'anunci, de donar la primera notícia o avís, de proclamar "el natalici", de fer saber... i aquella nit, tot just la próxima, ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món.

Ara, més de 2.000 anys després, la casualitat ha volgut que un altre anunci, ara en l'àmbit local, a la nostra ciutat, tinguera lloc també en aquestes dates, i més en concret el matí d'ahir.

Un anunci en forma de regal oferit per la màxima representant municipal, l'alcaldessa, la senyora Marco, a un bon amic, l'oferiment de ser el pregoner, la persona que en nom de la màxima autoritat local, faça la crida a tot el poble, cantant el Pregó, la vesprada del dissabte 3 de març, en l'acte que dóna inici a les festes més populars que a la ciutat celebrem al llarg de l'any, les de la Magdalena.

Ahir l'alcaldessa va elegir els seus pregoners i va anunciar-los la bona nova. S'havia fet públic que 8 homes i 8 xiquets havien presentat la seua candidatura abans del 31 d'octubre, data límit per a fer-ho, i que després d'una primera selecció realitzada per un comité d'expregoners vinculats amb el món de la música, feta amb criteris tècnics, emocionals i curriculars, com és costum, va presentar-se-li a l'alcaldessa una terna de candidats, d'entre els quals, ahir va fer pública la tria.

I qui direu han estat els elegits? És possible que a hores d'ara ja ho sapigueu, les notícies, dolentes o bones, en aquest món nostre tan tecnificat, corren molt de pressa i s'escampen per tot arreu al cap de pocs minuts de produir-se. Si, efectivament el xiquet Juan Cabello Pérez i el més que amic Salvador Ramos Pardo.

No parlaré jo ací de la vàlua tècnica de les seues veus, ni tampoc dels seus extensos currículums festers, aspectes dels quals els mitjans de comunicació ja donaran conter, voldria simplement destacar l'aspecte emocional, la satisfacció que com a castelloneros, amb tota seguretat, està experimentant ja Juan per l'emoció i responsabilitat que li ha de suposar "cantar" els versos d'un altre amic, el poeta Vicent Serra i, sobretot, el calfred, la "pell de gallina", la impressió per l'emoció que Salvador Ramos va començar a sentir ahir mateix, després de rebre la crida telefònica des de l'alcaldia, demanant-li acceptara l'encarreg de ser el sequier major, de llançar al vent els versos d'en Bernat Artola.

I és que per mi l'emoció aquest any m'ha tornat a esquitxar per partida doble. Per segona vegada a la història, d'una banda el Pregoner i d'altra el text del Pregó infantil, l'anunciant i l'anunci, eixiran de la Colla Pixaví. Si el 1993 per primera vegada van escoltar-se els versos de Serra "Castelló no oblidarà/els xiquets en Magdalena/perquè som memòria plena d'històries per al demà", el 2013 va ser Miguel Martín, un pixaví membre també com Salvador de la Colla de Cantors, qui va entonar el que és tant conegut de "Tots devem, en dia tal/ratificar la promesa/de mantindre, sempre encesa/la llum de l'amor filial".

Felicitats Salvador, felicitats Pregoner 2018, felicitats Alcaldessa per l'encert en la tria i haver convertit un gran castelloner en la "veu de tot un poble".