No és fàcil...

 M'agrada el senderisme, anar per la muntanya, caminar, observar, fixar-me i mirar tot allò que m'envolta, siga paisatge, terreny o plantes. No entenc massa de botànica, a dures penes sé distingir un roure d'una alzina, o un pi negre d'un pinyoner, però gaudisc i molt del que la natura fica al meu abast.

Per això, segons siga primavera, estiu o final de la tardor com ara, sempre hi ha alguna planta amb què m'agrada trobar-me, romer, farigola, espígol, estepa, poliol o saborija, són algunes de les que és relativament fàcil trobar per les nostres contrades.

Tanmateix hi ha algunes altres que costa més de trobar tot i ser l'entorn mediterrani el lloc idoni pel seu desenvolupament. És el cas de l'arbust que hui voldria comentar; es tracta del rusco, brusc, galceran, rusc, galzeran, gamó, passarà, cirerer de Betlem o herba disipelera, amb el que és conegut als diferents pobles de les nostres comarques.

Ara, a la fi de la tardor, i també en els mesos de l'hivern podem trobar-nos amb aquesta planta que presentant unes baies roges és molt semblant al grévol, de manera que fins i tot en alguns llocs es coneix com a grèvol menor, per la semblança dels fruits de les dues plantes.

Un arbust que podent superar un metre d’alçària difícilment a les muntanyes del nostre terme, quan el trobem, arriba a mig metre i, tot i ser una planta "que punxa" per la vistositat dels seus fruits, s'utilitza com a adorn a l'hivern, en època de Nadal, igual que es fa amb el grévol.

Crec que la seua recol·lecció està fins i tot regulada i pot arribar a emprar-se com a medicina natural, com a diürètic, contra les varius o contra la mala circulació, tot i que els fruits diuen poden produir intoxicacions, vòmits o diarrees.

L'any passat vaig tenir l'oportunitat de contemplar unes plantes de molt a prop, fins i tot d'arribar a tocar-les en una de les eixides que vaig fer, també per aquest temps, a les muntanyes del terme d'Artana i, aquesta mateixa setmana, he tingut l'oportunitat de tornar-la a veure, ara molt més a prop, a les contrades del desert de les Palmes, i més concretament a tocar de la senda que uneix el Coll de la Mola amb la Plana de la Pobla Tornesa.

De tots els noms que he localitzat per aquest arbust,quasi 200, hi ha dos que més m'han cridat l'atenció, l'un "cirerer de Betlem", tal vegada anomenat així, o no, per allò del fruit que semblen com a cireretes i el cognom de Betlem per ser l'època de major vistositat al voltant del Nadal, i l'altre, "Galceran" o "Galzeran" que sona pràcticament igual i que, a mi, em recorda i porta a la memòria el poble interior, a la comarca de la Plana Alta, a tocar de Benlloch, de La Serra d'En Galceran, podent arribar a pensar, que el nom li ve a la població per l'abundància d'aquest arbust, tot i que res té a veure, doncs el nom li prové del cognom Galceran, família que allà pel segle XIV, van comprar aquestes terres als anteriors propietaris els Valimanya.

Trobar galzeran i més encara rames fructificades és tot un luxe per la vista i tot i que en veure'l convida a agafar-lo i portar unes rametes a casa per allò de la decoració nadalenca, jo us demanaria, si voleu tenir-lo a prop, comprar un test, no us costarà més d'11 euros i podreu amb una mica de paciència tenir-lo per molt de temps a casa, gaudint d'una planta d'un verd intens i uns fruits arrodonits i vermells que destacaran sobre qualsevol altra decoració en arribar els dies nadalencs.

Mentrestant, si voleu, quan eixiu a la muntanya, feu com jo, observeu, i tot i no ser fàcil, amb prou de sort, podreu trobar-vos-en en alguns indrets de les nostres comarques castellonenques, sempre per davall dels 1000 metres..., fotografieu, de segur que si feu la descoberta, mai us oblidareu de la seua imatge.