"Carmen Klein, la alemana castellonense por una noche". Una notícia ben curiosa...

Aquest era el titular que "El Baleares" periòdic mallorquí que l'any 1956 pertanyia a l'anomenada premsa del moviment, va publicar tot just fa ara 65 anys; notícia de la qual el diumenge 19 de febrer, el seu germà, el nostre "Mediterraneo", va fer-se ressò a la columna central de la tercera pàgina.

Una notícia que resultava altament curiosa. Feia pocs anys, que renovades les festes magdaleneres el vestit tradicional de la dona de Castelló, impulsat inicialment per la secció de "Coros y danzas" de la Secció Femenina el 1943, començava a popularitzar-se, no sense entrebancs, perquè no hi havia fins a aquell moment cap vestit que poguera representar a tota la província o si més no a la capital, i vet per on, havia d'arribar un concurs que organitzat per la societat mallorquina "Vespa club", celebrat en una famosa sala de festes de Palma, perquè el vestit tradicional de la dona castellonera, aconseguira a ulls del jurat, aixecar-se amb el primer premi, assolint una popularitat mai somniada ni per les autoritats locals ni pels mateixos veïns de Castelló.

I si la notícia va resultar curiosa, encara més ho va ser el fet en saber-se que la dona que va lluir el vestit, no era de Castelló, ni mallorquina, més encara, no era ni espanyola. Es tractava d'una jove alemanya de 19 anys nascuda en Dortmund, de pare alemany i mare mallorquina, que des de la seua infància residia a Mallorca.

A Castelló, quan va arribar la notícia, va pensar-se que, tal vegada la xicota, tindria alguna relació amb la família alemanya d'origen jueu Klein, establerta a Benicarló i que es dedicava a la fabricació d'essències per destil·lació, però res més lluny de la realitat; la xica no tenia cap relació amb els Klein establerts al Baix Maestrat, la qual cosa feia encara més curiós el fet que arribara a triar el nostre vestit per presentar-se al concurs.

Així que, preguntada pel perquè de la seua elecció, no va tenir cap inconvenient en dir que li agradava el vestit andalús i que l'entusiasmava el mallorquí, però va ser el color del seu monyo qui va decantar l'elecció, ja que aquell pèl ros era la perfecta combinació pel vestit castellonenc que va qualificar de "sobrio y gracioso".

No m'he pogut fer amb l'exemplar del "Baleares" on apareixia la fotografia de la senyoreta Klein, llàstima que el "Mediterraneo" no la reproduïra, així que en realitat no sé com anava vestida, si amb el vestit sobri que trobem al gravat que Boronat i Satorre, de la segona meitat del segle XIX,  dediquen als nostre poble, amb el tradicional de llauradora, o tal vegada se li semblava més al que per la dona castellonera Viudes va realitzar el 1948 pel llibre "vestits d'Espanya".

Siga com siga, el gest d'afecte a Castelló i el seu vestit típic va arribar a l'ànima dels castellonencs, iniciant-se les gestions oficials perquè la senyoreta Klein, pogués acompanyar-nos en alguna ocasió festera lluint la seua figura amb el vestit típic del nostre poble.

Arribaria a trepitjar la nostra ciutat en alguna ocasió? Van poder conéixer els veïns de Castelló en algun moment a aquesta noia que a Mallorca, tot i que perquè no dir-ho, fruit d'una casualitat, va fer triomfar les gales primoroses de la dona castellonera? Preguntes a les quals no he trobat resposta...