Uns altres 23-F a Castelló.

Molt se'n parlarà hui a tots els mitjans de comunicació, en complir-se quaranta anys, d'aquell trist 23 de febrer de 1981, en què la jove democràcia espanyola va trontollar per unes hores. No tinc res més a dir que unir-me al record compartit per una gran quantitat de veïns de Castelló, que a mesura que el temps passava, ens adonàvem del que haguera pogut representar, i que afortunadament no va ser, aquell fet per nosaltres i la ciutat, en aquell moment i també en els anys posteriors.

Per això, hui, el meu comentari girarà al voltant dels 23-f anteriors, d'allò que es respirava a la ciutat els anys compresos entre el 1975 i el 1980, quan la ciutat assolia en nombres rodons, els 115.000 habitants.

I vet per on, el dia 23 de febrer sempre "sol cau-re" dins la Quaresma, els dies o setmanes anteriors al tercer diumenge, en què la ciutat celebra les festes grosses, la Magdalena. Per això les notícies més rellevants, significatives i curioses d'aquell dia i anys, giraven al voltant de la festa. Recordem-les?

1975: José Carot Blay era el president de la "Junta Central de Festejos" i mitjançant una entrevista feia públic que el més difícil d'aconseguir de tots els actes que conformaven el programa oficial de festes d'aquell any, fou el contracte signat amb el "cascadeur" Alain Petit, acròbata automobilístic i especialista cinematogràfic francés, amb el seu espectacle de xocs i explosions, reclam segur pels castellonencs.

1976: Isabel-Helena Mallach y Gallo-Alcántara d'onze anys i estudiant de 6é d'EGB, i estiuejant a Benicàssim, és elegida "gaiatera" de casa València a Madrid, i que amb tota la sinzeritat del món no dubta en confessar que tot i acceptar el càrrec de gaiatera, no sap ben bé que és el que haurà de fer... (No calen més comentaris).

1977: El castellonenc Gabriel Solé Villalonga va ser catedràtic d'Hisenda pública, elegit procurador a les corts en representació familiar per Castelló entre 1971 i 1976. Tal dia com hui, va saber-se que la seua filla Maria José Solé Rojo de 17 anys, seria la representant de casa València a Madrid, i des del seu domicili a "Mirasierra", considera que el més típic, representatiu i tradicional de les festes castelloneres, naturalment és la romeria. Tòpic? Ací ho deixe...

1978: Salta la notícia tal dia com hui, seran els membres de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta qui, a partir d'ara, agafaran el testimoni i es faran càrrec del rescat de la tradició que des del 1957 va trobar les arrels al nostre poble: el Col·legi Apostòlic, creat per un grup de destacades persones de la Societat castellonenca, amb l'objectiu de representar als apòstols de la processó de Penitents del dia de la Magdalena, evitant així que es perdés la tradició.

1979: També tal dia com hui, es fa públic el nom de la senyoreta triada per la Germandat per encarnar la figura de la regina Na Violant d'Hongria: Perla Flors Gallo-Alcantara, filla del pintor, escultor i dissenyador de carrosses del Pregó Tasio Flors i Amelia Gallo-Alcantara, filla del president de l'Audiència...

1980: També un 23-f va ser el dia triat per la proclamació de Mª José Peña Martí, la primera regina democràticament elegida en la història de les nostres festes. Una jove, pertanyent a una família molt arrelada a Castelló i amb diversos dels seus familiars que van haver de patir l'exili durant el franquisme, va simbolitzar l'esperit de reconciliació que es vivia en aquella etapa.

I 1981... ja està tot dit. Un any que haguera pogut resultar sorprenent, repressiu i amb molts canvis i retrocessos, amb pèrdues de llibertats i situacions socials inimaginables, i que finalment a Castelló va suposar tot el contrari, l'augment de la població per damunt dels 125.000 habitants, un creixement econòmic, demogràfic i urbà espectacular, i l'inici del "boom" de la indústria ceràmica i de la construcció. Som afortunats!