Impensable però cert i real...

En aquests dies les principals entitats bancàries del nostre país fan, una darrera de l'altra, balanç del què ha estat el seu mercat financer per l'any que tot just acabem de deixar enrere. 

En nombres generals podem dir que entre els set bancs més poderosos del país tot i haver-hi reduït en més de 5.000 milions d'euros els seus beneficis, el 2020 els hi ha comportat uns guanys superiors als 2.800 milions.

Fins fa uns pocs anys si estalviaves "unes perretes" i les hi dipositaves al banc, aquest et retornava uns beneficis, un interés que feia atractiu l'estalvi. A hores d'ara el canvi ha estat tan gran que si decideixes estalviar i portes uns diners al banc, aquelles entitats no tan sols no et proporcionen beneficis, és que fins i tot et carreguen unes despeses si no acceptes unes determinades condicions que "et lliguen" de mans i peus.

Més encara, si parle ara i ací de bancs i de guanys és perquè tot just aquesta setmana que ara acaba he viscut amb un d'aquests grans bancs una situació del tot impensable fa només uns anys. Se suposa que la principal acció d'un banc ha de ser aconseguir clients i que aquests efectuen "ingressos", com més millor.

Però la realitat ha estat ben diferent. Un matí vaig acostar-me a l'oficina bancària per efectuar un ingrés al meu compte. Tot i saber que estava dins l'horari "de caixa" vaig haver d'esperar pacientment el meu torn, fins ací tot normal, però la sorpresa va venir quan passats uns minuts va ser el meu torn i dient que anava a efectuar un ingrés, l'empleat no sabent si eren 1 euro o 1 milió, va interrompre'm dient-me que no podia efectuar-lo, ja que "la caixa s'havia enganxat" i era impossible obrir-la, que el fera emprant el "caixer automàtic", cosa que no podia fer, ja que part de la quantitat a ingressar era en moneda.

De manera que no vaig tenir més remei que "tornar-me'n a casa amb els diners", el banc no els hi havia volgut. No m'ho podia creure. Abans de "perdre uns euros" no m'haguera pogut fer un ingrés amb rebut provisional i després, quan tinguera el problema resolt, l'anotació definitiva? Tant costava?

Això és l'interés que fica el banc per afavorir l'estalvi?, renunciar a uns ingressos, torne a dir, dels que el treballador desconeixia la quantitat. Imagineu per un moment que jo haguera volgut ingressar una quantitat grossa, que naturalment no era el cas, però que el banc per aquesta "situació puntual" haguera perdut, i que jo després ho haguera fet públic dipositant els diners en una altra entitat, que haguera passat?

Sé perfectament que la persona que va atendre'm no té cap culpa, ell/ella només compleixen "ordres de dalt", però no em negareu que la situació va resultar per mi, per un simple client, d'allò més incomprensible, perquè en definitiva el banc "no va voler els meus diners". Impensable només fa uns pocs anys! Com canvia el món!

Després ens venen que la banca està desesperada, que cal tancar més i més oficines, acabar amb la proximitat, acabar amb l'atenció personalitzada, acomiadar personal, que no els ixen els números tot i haver guanyat vora tres mil milions en un any difícil... i resulta que quan els hi portes uns estalvis, pocs o molts, tot coneixent que l'interés serà zero, bé, d'acord per unes circumstàncies puntuals, però no els volen. Impensable, incomprensible, de pel·lícula...

Haguera passat el mateix si jo haguera estat un client VIP o conegut del director/a? No ho sé, però sempre em quedarà el dubte... a la vegada que pense: si el banc és una empresa on la principal funció és captar els diners del client, i el que va passar-me també va repetir-se en altres persones, crec que poc de temps li quedarà en aquesta carrera, serà qüestió d'anar pensant canviar de banc... encara que com diuen al meu raval " de moliner canviaràs, però de lladre no t'escaparàs".