L'idioma de les colònies.

Després de "la fartada i bombardeig" que vam sofrir les passades festes nadalenques, a través dels diferents mitjans de comunicació i en especial de les cadenes de televisió, dels anuncis i reclams de perfums i colònies, pensava que la situació aniria a menys i es normalitzaria, però després de deixar passar unes setmanes he comprovat com "l'efecte colònia" segueix sent dominant a hores punta qualsevol dia de la setmana i en qualsevol cadena televisiva del nostre País.

I si un anunci televisiu el conformen imatges i textos, paraules o diàlegs, no voldria centrar la meua atenció amb les més o menys impactants imatges seductores d'elles i d'ells en les que, per vendre el producte, es converteixen en objectes carents d'identitat i de valors, mitjançant models i normes que perpetuen el sexisme o la violència simbòlica.

Si més no, el meu comentari gira al voltant de l'altre element, els diàlegs, les frases que acompanyen les imatges, on la incidència de l'anglés i del francés és aclaparadora. Anglés i francés dominen clarament en aquest tipus d'anuncis com si la descripció de la colònia o el mateix nom, en aquells idiomes tinguera més valor que en qualsevol de les llengües del nostre poble.

La presència d'anuncis en aquelles llengües s'ha estés tant que a dures penes en queda alguna empresa que per donar a conèixer el seu producte ho faça amb espanyol. Així ja siga la simple veu per destacar el nom del perfum o històries més complexes amb diàlegs extensos i més relacionats amb les emocions que amb l'olfacte, es dirigeixen a l'espectador tot i saben que la major part d'aquests, no arribaran a entendre el fons del mateix missatge.

Cacharel, Dolce & Gabbana, Lancôme, Guerlain, Dior... tots seguint el mateix patró. Cap dels seus anuncis explica les propietats del producte anunciat, això si a quin més enrevessat; ningú se salva, i tot això després que allà pel 2017 la Reial Acadèmia de la Llengua promoguera una campanya contra la invasió dels anglicismes en la publicitat, reivindicant l'ús del castellà en aquest àmbit, i que malauradament sembla haver sucumbit, desapareixent per la "porta falsa", davant les pressions de tota mena de les firmes internacionals.

I és que els publicistes deuen pensar que si l'eslògan està en francés o anglés, els possibles consumidors, que en moltes ocasions ni sabem pronunciar el nom del producte i fins i tot costa demanar-lo a les botigues, el relacionarem amb millor disseny, qualitat, prestigi o moda, i que si "se'ns ven" en un idioma estranger serà, aquesta o l'altra colònia, més exuberant o exquisida. En definitiva, els publicistes creuen que som idiotes?, o, estudiats els resultats caldrà pensar que realment ho som?

I una altra qüestió que em roda pel cap, a França o a Anglaterra, seran els mateixos anuncis en francés i anglés o allà seran en castellà? Fins i tot hi ha un acudit, no sé si l'haureu sentit que diu: "que la millor prova per saber si vas carregadet d'alcohol és que pronuncies el nom de Carolina Herrera (queiroulainei irrira) i veure si et surt com a l'anunci. Senyor, senyor.