Llengua materna.

De tots els dies internacionals que al llarg de l'any se celebren, el de hui 21 de febrer és per mi, tot i que no asseguraria el més important, sens dubte el més entranyable i un dels més estimats i esperat: el dia internacional de la llengua materna.

Una iniciativa de Bangladesh, aprovada a la Conferència General de la UNESCO de 1999 i que ve celebrant-se arreu del món des de l'any 2000, fonamentada en la importància de la diversitat cultural i lingüística amb la finalitat de preservar les diferències culturals i idiomàtiques que fomenten la toleràncies i el respecte dels altres.

La llengua materna, anomenada també llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització. El nom ve del fet que sol ser la llengua que es parla a la família i que és transmesa de manera natural a l'infant, per contacte.

A Castelló fins al segle XVIII, la llengua parlada per tots, la materna, era el valencià, però a conseqüència de l'ocupació borbònica i els decrets de nova planta, la nostra llengua nadiua va ser arraconada, prohibida i substituïda pel castellà.

Per molts anys el valencià va quedar reduït a l'àmbit familiar i en moltes ocasions ni això, ja que a mesura que passava el temps, la societat civil benestant valenciana va anar assumint que parlar la llengua pròpia de la terra, era sinònim de "poca cultura", perdent-se dia a dia el seu ús social.

No va ser fins a l'arribada de la democràcia al país, quan la Constitució del 1978 va proclamar que a més del Castellà que seguiria sent la llengua oficial de l'Estat i que tots els ciutadans hauríem de conéixer, en aquells territoris que disposen d'altres llengües, aquelles també seran oficials i, per tant, es reconeixia la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya com a patrimoni cultural que havia de ser objecte d'especial respecte i protecció.

El nostre Estatut d'autonomia l'any 1982 declarava que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià, que à és oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà. Tothom té dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del valencià i en valencià, a més d'atorgar-li a la llengua pròpia especial protecció i respecte per aconseguir la seua recuperació.

Així l'any 1983 s'aprova la llei d'ús i ensenyament, l'eina més important de recuperació de la nostra llengua a través de l'escola i de la comunitat educativa de manera destacada. Tot i els anys transcorreguts des d'aquell moment i malgrat que Espanya l'any 2000 va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, hem d'admetre que, malauradament encara ens queda camí per recórrer per a assolir la plena igualtat lingüística, per aconseguir una societat castellonenca plenament bilingüe.

La casualitat o no?, va voler que fora un altre 21 de febrer, ara el de 2018, fa tot just hui 3 anys, es promulgara per part de la Generalitat Valenciana una nova llei, la 4/2018, que impulsara, regulara i promoguera el plurilingüisme en el nostre sistema educatiu. Una llei que promulga un model lingüístic educatiu mitjançant el contingut i l'organització del Programa d'educació plurilingüe i intercultural.

Una llei que ve a definir el sistema escolar valencià com un sistema educatiu plurilingüe i intercultural que té com a llengües curriculars el valencià, el castellà, l'anglés i altres llengües estrangeres, i que ordena als centres educatius promoure un ús normal del valencià, considerant les llengües de les minories lingüístiques del centre i generant espais d'intercanvi intercultural, garantint el dret a una educació plurilingüe i intercultural a l'alumnat.

El domini oral i escrit de les dues llengües oficials, el domini funcional d'una o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb llengües i cultures no curriculars, però pròpies d'una part de l'alumnat formaran part del projecte lingüístic de cada centre educatiu i serà l'única manera de preservar la llengua materna, siga aquella quina siga, garantint-se el dret de tot l'alumnat a assolir el seu potencial màxim pel que fa al coneixement i a l'ús de les llengües, independentment de la procedència sociocultural de les famílies.

Hui, dia de la llengua materna cal més que mai que adeqüem aquesta manera de fer als nous temps, als nous desafiaments, un model de convivència per trobar un "nosaltres" comú, sense discriminacions lingüístiques, on es puga viure en valencià amb la mateixa normalitat que es pot en castellà. Ho aconseguirem? De nosaltres segueix depenent...