Cita prèvia

Fa quasi un any una paraula va interrompre de manera brusca a les nostres vides: "confinament". Per raons de salut havíem de mantenir un aïllament temporal d'amistats i veïnat per evitar i frenar els contagis; la conseqüència primera i més directa va ser l'augment de l'angoixa, la inseguretat i la incertesa, fins i tot l'apatia, fent trontollar en alguns casos fins i tot l'estabilitat personal o familiar.

Però el temps tot ho cura i en pocs mesos el confinament total va deixar pas a diferents confinaments parcials, i un nou concepte va prendre-li el protagonisme: "cita prèvia".

Fins a aquell moment la cita prèvia, allò que popularment denominen "demanar hora", un concepte que implicava concertar una reunió o visita abans de presentar-se a aquesta, era emprada per a anar a cal notari, al metge, a renovar el DNI, a passar l’ITV i altres accions semblants quasi sempre puntuals.

Però vet per on, a mesura que el confinament es relaxava vam haver d'acostumar-nos cada vegada més a "demanar hora" i, en aquests moments, en són poques les accions que els veïns podem fer de manera directa, sense haver-les sol·licitades amb antelació.

Què vols fer gestions a l'ajuntament? Demana cita; que vols portar uns documents o simplement fer una consulta al PROP o a qualsevol oficina de l'administració? Demana cita. Ahir mateixa vaig poder comprovar que per fer algun tipus de gestió personal als bancs, cal també demanar cita prèvia. Fins i tot a les portes de tots aquests organismes hi apareix un rètol, més o menys gran que, a més a més de limitar el seu aforament diu, o caldria dir amenaça?, "no s'atendrà sense cita prèvia".

Diuen que és per seguretat, diuen que és per facilitar el tracte, diuen que és per evitar "cues", per evitar el contacte i contagi, sí, potser, però heu vist que se'ns demane cita prèvia per acudir a la farmàcia, a la carnisseria, a l'estanc o al Mercadona? No. Perquè? Per què se suposa que si en algun cas, en algun moment, arribe a acumular-se més gent de la que seria recomanable, respectant les mesures de seguretat establertes la situació és controlable.

I no ho és en les altres circumstàncies? Poden dir-nos que és conseqüència del "tele-treball", una altra parauleta que s'ha fet familiar en els darrers temps, del fet que hi haja una part del personal treballant des de casa, i per tant, menys disponibilitat per atendre'ns, però en realitat pense que el personal que està treballant des de casa no hauria de ser mai personal de primera linia, d'atenció directa al públic, i si ho és, seria bo reestructurar els serveis i deixar aquelles persones en treball físic i les no imprescindibles tele-treballant, no trobeu?

De no ser així que "Deu ens pille confessats" quan hàgem de fer ús d'una cita prèvia, ja que no en són poques les vegades en què després d'una laberíntica tasca es converteix en missió impossible i, cal deixar l'intent per una nova ocasió, després de fartar-se'n d'escoltar musiquetes per l'auricular del telèfon, o de veure a la pantalla de l'ordinador allò tan socorregut de: "En aquests moments no és possible la seua gestió. Torneu a intentar-ho".

Digueu-me negatiu, però és la sensació que tinc, molt em tem que la cita prèvia haja vingut per quedar-se entre nosaltres per molt de temps, i que el virus haja estat una excusa per aconseguir major tranquil·litat a les dependències, menor estrés i més relaxació en el treball. O no.