"L'entoldat" de la Junta Central...

Tot i que amb els seus pros i contres, així va ser coneguda i popularitzada aquella coberta de lona resistent que a partir de l'any 1962 i per un bon grapat d'anys, en arribar la setmana de festes de la Magdalena, s'estenia i ocupava la part oest de la plaça de l'hort dels corders i la calçada del carrer de l'arquitecte Traver, i que oficialment responia al nom de"Hostal de la llum".

Un pavelló municipal efímer, alguna cosa més que un "entoldat", al que alguns de manera despectiva també li deien "el barracó", fruit de l'enginy, imaginació i il·lusió d'alguns membres de la "Junta Central", pel que van passar tots i totes les primeres figures musicals dels anys 60 del segle passat, desenvolupant uns espectacles i actuacions programats amb una doble finalitat, d'una banda, obrir una vida de difusió de les nostres festes fora de l'àmbit local, i d'altra, apropar a la societat castellonenca, en la línia de la dignitat i l'alt espectacle, les màximes figures de la "cartellera" musical del moment: José Guardiola, El duo dinàmico, Gelu...

Un "Hostal de la llum" que va inaugurar-se tal dia com hui de fa 59 anys., el divendres 23 de març del 1962 amb un homenatge a les dames de sector. Un recinte de 2400 metres quadrats, (60x40) ornat amb velluts granats que periòdicament s'interrompien per altres catorze recollits en forma de triangle de color verd amb cornucòpies i aplics de llums.

El sostre de volta tenia una franja blava al centre i d'ell penjaven 3 monumentals aranyes quallades de llums. Al centre hi havia una pista que s'elevava uns centímetres de terra, i al seu voltant un centenar de taules amb multicolors tapets, a més comptava amb un bar i una tribuna d'autoritats.

A les onze i mitja de la nit va iniciar-se oficialment l'acte d'inauguració amb unes paraules del presentador Víctor Agramunt qui va donar pas a la intervenció del president de la "Junta Central de Festejos", el senyor Alvaro Nebot, encarregat d'inaugurar el recinte.

L'espectacle va tenir dues parts. A la primera va actuar l'orquestra "Costa de Azahar" i en la segona el grup "Els 5 reis". A la mitja part va actuar el grup de danses d'Educació i Descans que van interpretar la marineria "de Castelló i" les Camaraes "de Vinaròs.

Un primer any de "parador" que va tenir continuïtat fins al diumenge 1 d'abril, amb venda de localitats "per sessió", van haver-n'hi 17 en total, i també mitjançant un abonament, al preu de 750 pessetes els senyors i 400 les senyores.

Al mateix temps s'anunciava la possibilitat de reserva de taula i d'adquisició de localitats per dues funcions especials, pel dijous 29, la gal·la de lliurament de trofeus Magdalena als millors d'Espanya, i la del divendres 30, una gran desfilada de moda a càrrec de "Modas Rosalina".

Per uns anys, l'hostal va arribar a convertir-se en habitual i molt, massa elitista, el que va portar quasi a la seua desaparició als inicis dels 70. Com a mostra, els encara recordats per més d'un "sopars de gal·la" que es feien en homenatge a la Regina, amb l'esperada i sempre espectacular piràmide de llagostins, després de la crema de xampinyons i abans de la carn, o l'apoteòsic pastís de 7 pisos i uns 4 metres d'altura que elaborava "Gargallo", amb les siluetes cada any del Campanar, la Magdalena o Lledó, realitzades amb torró de crocant, sobresortint entre canyes verdes i les seves cintes magdaleneres. Era el delit de gairebé mil comensals.

L'hostal de la llum, un espai festiu dirigit per Salvador Bellés qui va fer possible, això si, amb el corresponent pagament, "amb diners sempre per davant", veure a Castelló les més rutilants estreles de la després coneguda com a dècada prodigiosa, la compresa entre els anys 60 i 70 del segle passat i que hui, 59 anys després, amb el vostre permís, he volgut recordar.