Al cent quatre aniversari.

L'ajuntament, allà pel 1868, al solar que ocupava l'antic cementiri del Calvari, tocant a una vinya i dues parcel·les de secà, a l'oest de la ciutat, sent alcalde el senyor Carlos Ferrer, va acordar construir un parc. A aquell primer espai dedicat al pintor Ribalta, van afegir-se el 1876 uns terrenys contigus, formant-se el passeig de l'Obelisc. El 1903 va obrir-se un pou i només uns anys després, el 1914, a la part nord del parc, i obra de l'arquitecte municipal D. Francisco Tomàs Traver, va crear-se un estany, amb una doble finalitat: embellir la zona i disposar de prou aigua per al reg, estany que, per destacar el seu inicial aire romàntic, va disposar d'una pèrgola de fusta i diferents illots.

Tal dia com demà, un dimecres 23 de juny, i només unes hores abans que la ciutat celebrara al casino Antic la tradicional revetlla de Sant Joan, es va procedir a la col·locació en un dels illots de l'estany d'una rèplica de la Venus sortint del bany, una obra possiblement del millor escultor de l'època del Neoclassicisme, Antonio Canova; una deessa romana, obra del ceramista d'Onda Antonio Peiró Mezquita, treballada amb terracota, regal a la ciutat de la ciutat de València.

Aquesta obra per la seua mida i lloc d'ubicació va ser prompte objecte "de punteria" dels joves incívics de la ciutat, i malgrat la cura "dels guardietes", en certera pedrada, el 1933 van aconseguir arrencar-li el cap.

Front aquest incident l'ajuntament va restituir la Venus, però els atacs van continuar i reiteradament va ser objecte del blanc de les pedres llançades pel jovent, fent que finalment l'estàtua de la popular i molt reproduïda deessa romana desapareguera.

Va haver de passar tota una generació perquè allà pel 1966, sent alcalde de la ciutat el senyor Eduard Codina Armengot tornara a ocupar aquell illot desert per un bon grapat d'anys una altra rèplica, en aquest cas obra de José Ruiz Correa que és la que existeix actualment.

I és que l'incivisme sembla que a la nostra ciutat és un virus contagiós i sense massa soroll s'estén imparable amb la percepció que ningú, ni les autoritats competents d'aquells anys, ni les d'ara, disposen de la mesura precisa o, tal vegada cal dir de la capacitat efectiva?, per a fer front a aquesta latent tensió.

Digueu-me del tot exagerat, però aquest episodi de les pedrades a la Venus de l'estany del Ribalta em sembla que, amb el pas del temps no ha deixat de repetir-se al nostre poble; salvant la distància i els projectils, les pedres, així com el lloc, també l'al·legoria de la Pau, obra escultòrica del fill predilecte de la ciutat Joan Baptista Adsuara, escultura ubicada a la plaça de Maria Agustina, fa anys que, per mor d'un o varis d'actes incívics, va perdre "el colom" que la coronava, "va volar" fa dos?, tres?.. o més anys.

L'impacte de l'escultura a l'espai públic va més enllà del que és estètic, ja que també pot tenir un paper important en la revitalització d'àrees urbanes, arribant a generar un impacte tangible a la vida diària de les persones i a la imatge global d'una ciutat, la nostra.

Aprofitant aquest 104 aniversari i que la diputació diu que està treballant en el colom d'Adsuara i l'ajuntament acaba d'anunciar que té previst buidar i netejar l'estany del Ribalta les setmanes vinents, no estaria de més que el regidor de medi ambient, darrer responsable de l'estany i del parc, donara les ordres oportunes per netejar i adequar també l'escultura de la Venus que bona falta li fa.

El parc del Ribalta ha de continuar sent un important element de cohesió social i sociabilització, i el seu estany és el facilitador del control de la temperatura i la humitat de la gran zona verda que el conforma, però mereixen també molta més atenció aquells elements escultòrics que l'orlen; ara, senyor Ramirez, de cara a l'estiu, és un bon moment per, i mai millor dit, rentar-li la cara a les escultures i en especial a la Venus de Correa.