Va ser als inicis de l'any 1911 quan l'Ajuntament de Castelló va concedir la primera llicència per construir una caserna de la Guàrdia Civil al carrer d'en Fèlix Breva "en la 4ª manzana de los número impares". A conseqüència de la guerra civil, aquella construcció, l'any 1940 va haver de refer-se, destinant-se a tal efecte un pressupost de 40.000 pessetes, obres que van seguir el projecte de l'arquitecte José Gimeno Almela, compartint seu aquest cos de seguretat, per uns anys, amb un altre espai al carrer d'enmig.
Finalment, l'any 1971 va encarregar-se a l'arquitecte Manuel de Lorenzo Jiménez un projecte de "nou cuartel" que havia de construir-se en un solar situat entre els carrers Peníscola i Benicarló a l'anomenat polígon de Rafalafena.
Aquesta caserna va ser inaugurada tot just hui fa 43 anys, un dissabte tretze de juny de 1981 amb assistència de tres ministres, el de l'interior Juan José Rosón, el de defensa, Alberto Oliart i el d'agricultura Jaime Lamo de Espinosa i del Capità General de la tercera regió, el director general i el General en cap de la zona entre altres autoritats.
El bisbe de la diòcesi, monsenyor Josep Maria Cases va ser l'encarregat de la benedicció de les noves instal·lacions; la senyora Teresa de los Santos, esposa del president de la diputació va actuar de padrina, lliurant la bandera nacional a la nova caserna, sent el comandant castrense reverend Angel Aguirre qui va celebrar la cerimònia religiosa.
Han passat 180 anys des que va fundar-se "la benemèrita", 42 de la nova caserna i fa poc més d'un mes que a la caserna de la ciutat, la Guàrdia Civil, va voler recordar aquella fundació, amb un acte per celebrar el cent-vuitanta aniversari. Un acte per festejar tota una icona de la societat, que va comptar amb la presència de l'alcaldessa, Begoña Carrasco; la presidenta de la Diputació, Marta Barrachina; la delegada del Consell a Castelló, Susana Fabregat; a més d'altres representants de l'autoritat civil, judicial, militar, policial i eclesiàstica.
I és que, en ple segle XXI, resulta gairebé impossible concebre Espanya, especialment l'àmbit rural, sense la parella de guardià civils, amb tot el que tenen de camperol i còmic, però també intimidant. Perquè aquesta, per mi, i puc estar errat, és una institució amb el cor dividit, entre la servitud deguda a l'Estat i la fidelitat, de caràcter filial, a l'Exèrcit.
Un cos híbrid, dependent de les autoritats civils però de clara naturalesa militar. Un cos militar, estimat pel poble de manera unànime en els seus inicis que, degenerant en poc amigable en època franquista, només cal recordar allò de la llei de fugues, vol tornar a brillar i ser volgut i respectat pels veïns.
Des de 1981 fins avui ja han passat més de 40 anys i, per sort, la condició de "Civil", que no és militar ni eclesiàstic o religiós, s'ha ampliat extraordinàriament -tràfic, duanes, investigació penal, drogues...- al servei a la ciutadania i s'ha imposat en el període democràtic per a benefici de tothom.
Però, la Guàrdia Civil ha d'evolucionar com ho fa la societat a què serveix, per a oferir al ciutadà un servei modern, de qualitat i a l'alçada de les amenaces a què malauradament ha de fer front; un gran repte, també dels civils de la caserna del polígon de Rafalafena de Castelló, i que veiem realitat ahir mateix, quan va fer-se pública la notícia que la comandància de Castelló va intervindre en la detenció de dos narcos de Castelló amb més de 1.000 quilos de cocaïna. Accions com aquestes, si manté la capacitat d'adaptació a les necessitats socials del moment, són garants del seu "èxit i continuïtat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada