El dia no va voler acompanyar a Franco en la seua segona visita a la nostra ciutat. Plujosa, freda i molesta va resultar tota la jornada. El motiu d'aquesta, de la que hui es compleixen 57 anys, va tenir una finalitat molt concreta, inaugurar unes institucions, sanitàries, educatives i industrials, l'aleshores denominada Residència Sanitària de la Seguretat Social "Nuestra Señora del Sagrado Corazón", l'Escola de Mestria Industrial del "Parc de l'Oest" i el Col·legi Menor "Primo de Ribera", de la Secció Femenina a l'avinguda dels germans Bou i la refineria de ESSO petróleos españoles, que fruit de la col·laboració entre l'estat espanyol i els Estats Units d'Amèrica, es trobava en funcionament des de l'1 de març d'aquell mateix 1967.
En el cas de la "Residència", com popularment va ser coneguda al llarg de molts anys, i encara a hores d'ara trobem gent que així anomena a l'actual Hospital General Universitari de Castelló, entrava dins del Pla Nacional aprovat l'any 1963, d'Institucions Sanitàries de la Seguretat Social, sent una més de les inaugurades aquell mateix any en ciutats com Múrcia, Osca, Tarragona o Lleó.
Pel que respecta tant a l'Escola de Mestria com al Col·legi Menor Femení, va voler ressaltar-se la gran tasca educatiu-formativa que, tant per xics com per xiques de la capital i de la resta de la província, anaven a suposar aquestes dues infraestructures, d'una banda, per l'ensenyament professional i tècnic i, per l'altra, per la formació de la dona.
La inauguració de "la ESSO" i el seu funcionament en els anys posteriors, va suposar al costat d'un xicotet miracle industrial que donant feina inicialment a poc més de 200 persones i assentant les bases del motor industrial de Castelló, va acabar generant un bon grapat d'alarmes, molèsties i problemes de contaminació causats per diferents compostos orgànics volàtils i més d'un alt risc d'explosivitat.
Un dilluns, aquell que hui recordem, en què el tema general al carrer va ser "la visita del Caudillo", un dia de satisfacció entre els dirigents municipals, provincials i desplaçats amb el Cap de l'Estat, però sense cap altra novetat per la gran majoria dels veïns que satisfer la seua curiositat de veure de prop a Franco, i és que tampoc el temps meteorològic va voler fer costat per aconseguir allò que la premsa "del movimiento" va voler destacar en els seus articles, l'entusiasme i fervor de tot un poble.
Podeu si us ve de gust veure algunes de les imatges d'aquell dia visionant la pel·lícula sense so propietat de l'Arxiu de la Diputació de Castelló i digitalitzada per la filmoteca valenciana, punxant sobre FRANCO o també el reportatge que el NODO va emetre als cines de tota Espanya com a propaganda de les accions del règim.
I al costat d'aquells actes, un altre el comentari del qual estava en boca dels castellonencs aquell dia, a la ciutat de Niça a França, la nit del 3 de juny, acabava de coronar-se com a Miss Europa, la jove espanyola i l'andalusa de 19 anys, Paquita Torres Pérez, que ja havia arribat a semifinals de Miss Univers 1966, vencent a altres 19 belleses europees.
Molt ha canviat la política, la ciutat i els veïns en aquests quasi setanta anys, i encara que conservem eixe caràcter assossegat i amable i el flaire de la tarongina continua omplint els nostres carrers, hui, de segur que el record d'aquella visita "del Generalíssimo" el que desperta és més d'un somriure sarcàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada