Què tal si el repintaren?

És ben sabut que l'advocat Antonio Tirado, va ser el primer alcalde democràtic que va encapçalar l'equip de govern de la ciutat presidint dues corporacions, entre els anys 1979 i 1987. Conegut popularment i afectuosament com "Toni placetes" pel seu afany reformista i transformador de diferents espais urbans a la ciutat, va ser l'impulsor i artífex del nou edifici municipal que, al costat del Palau, a la zona nord de la plaça Major, i ocupant el solar de les antigues Cases de les Ànimes, immobles del segle XVIII, propietat de la parròquia de Santa Maria, va aixecar-se els primers anys de la dècada dels 80.

Un edifici que va tenir diferents projectes, des dels més clàssics, per seguir la línia del noble Palau, als més trencadors i moderns, de gran contrast amb la resta dels que envoltaven la plaça, fins a arribar al definitiu, una construcció amb un disseny eclèctic, que combina diferents estils, èpoques i amb pocs elements decoratius, que per la seua senzillesa i sobrietat passa prou desapercebut en el conjunt.

L'edifici que inicialment va albergar els serveis de la Policia Municipal i les dependències de diferents seccions administratives va servir per a descongestionar el vell Palau. A la seua façana recaient a la Plaça van instal·lar-se com a elements decoratius tres grans panells amb relleu dels personatges més representatius de la mitologia castellonenca, així com un gran rellotge de sol, meridional, de paret, pintant-se a la part inferior d'aquest un lema, una inscripció referent al temps i recollida al Tombatossals d'en Pasqual Tirado "Ixcam, ixcam cap a fora que si les hores son passades amb dilicticia no és de gran convinença enceguerar-nos (Tombatossals)".

Amb el pas dels anys, de la mateixa manera que l'estructura i distribució interior de l'edifici ha anat adequant-se a les noves necessitats, també la façana ha tingut algunes actuacions, sobretot pel que respecta a la pintura, la neteja de les escultures, el canvi de la fusteria de finestres i balcons, la instal·lació de nous elements decoratius, llums i jardineres als balcons... arribant-se als temps actuals.

Si ens fixem, en qualsevol moment del dia, en aquella façana podrem observar com de tots els elements que la componen el rellotge de sol i la corresponent inscripció sembla que estiguen prou abandonats, ja que cal fer un gran esforç per reconèixer la seua ubicació i més encara per arribar a llegir el lema. El grau de decoloració a la qual s'ha arribat és més que preocupant, donant sensació d'abandonament.

Senyora alcaldessa, no sóc pintor professional, però crec que no és necessària una forta inversió per a repintar-lo, per passar-li una capa de pintura, al rellotge i al lema, que facilite la seua visió des del mig de la plaça; al cap i a la fi, si l'equip del seu predecessor el senyor Tirado, van decidir ubicar aquell rellotge i la seua inscripció en aquell lloc privilegiat no tenia altre motiu per fer-lo ben visible. Fins i tot gosaria dir que a les mateixes brigades municipals de segur hi ha professionals que podrien fer-se'n càrrec. Només és qüestió de sensibilitat i voluntat.

Als veïns i també aquells que ens visiten, més encara ara de cara a l'estiu, ens agradaria poder contemplar en el primer cas i arribar a conèixer el significat d'aquelles figures i escrits en el segon, d'aquell conjunt, gaudint-lo com si s'acabara de col·locar i, per això, només fa falta una mica de pintura. És demanar massa?

No dubte que des de l'ajuntament se seguisca un procés intens per desenvolupar els diferents equipaments destinats a la conservació dels llocs i espais públics, però sembla que aquests s'han oblidat, una mica prou, de la primera casa, la de tots. No és aquesta una actuació urgent, d'acord, però és necessària i cal tenir-la present, ja que per les seues característiques, també necessita una conservació.

El manteniment d'aquests elements és important, fins i tot pot arribar a influir en la percepció que els ciutadans tenim de la ciutat i sobre la qualitat de vida. Senyors i senyores governants tenir-ho present i actuar amb conseqüència,de debò, paga la pena.