Un home amb defectes...

I qui no?, som humans, no hi ha ningú sense defectes. Un proverbi llatí diu: "Qui vulga un cavall sense defecte que marxe a peu". I un dels nostres més bells refranys assegura que "homes sense defecte no n'hi ha dos: n'hi va haver un, i era Déu".

Ahir vam acomiadar per sempre un home amb defectes, però sensat i sincer, de ment molt clara i gran intel·ligència que aplicava en el seu quefer diari, una persona que transmetia els seus coneixements i records amb sentit comú, i que a la vegada que estudiava també escoltava, que tenia una gran memòria selectiva per recordar el bo que la vida li oferia, amb prudència per no arruïnar el present i amb un gran optimisme per encarar el futur. Un sabut en el sentit més ample de la paraula, el docte professor Àlvar Monferrer Monfort.

Un home a qui vaig conéixer fa un bon grapat d'anys a través del Consell Municipal de Cultura i que prompte va cridar la meua atenció i admiració sobretot per la seua faceta d'estudiós de l'etnologia i de la religiositat popular de les nostres comarques i del mateix Castelló, i amb qui vaig poder compartir en diferents anys xarrades, ponències i comunicacions durant les Jornades de Cultura Popular que l'ajuntament de la ciutat celebra de manera continuada des de fa més de 25 anys.

Depenent a qui li preguntes et donarà una resposta o una altra; però els termes savi i home bo sempre sortiran segur, a la conversa amb qualsevol de les persones que vam tenir l'oportunitat de conéixer-lo.

Àlvar en la seua faceta d'estudiós va tenir sempre present que calia rescatar les joies de la tradició oral mitjançant els testimonis, de vegades escassos, però sempre certs i, contrastant-los amb les evidències escrites en documents, de vegades molt antics i amagats, ficar-los a l'abast de tothom perquè poguérem fruir dels seus descobriments.

És veritat que en algunes ocasions s'enfadava, no li agradava que li portaren la contrària, era allò que popularment diem "molt seu", i que no és altra cosa que voler prendre les seues pròpies decisions i no deixar que altres les prengueren per ell, assumint fins i tot les seues manies i peculiaritats, per això de vegades semblava fins i tot imprevisible.

Però era un gran home, bondadós i entregat, i que al llarg de la seua vida, fins al moment de la mort, ha mantingut la seua finíssima lucidesa mental, treballant amb nous projectes, que havien de continuar aprofundint la seua llarga obra en temes tan variats com festes, confraries, romiatges, peregrinacions i tot el que es refereix a la cultura popular.

Un home que a través dels seus llibres i articles emprava les seues paraules per a fer-nos, a la vegada que coneixedors de fets i accions, sentir i reflexionar. La tasca d'aquest veí de les Useres empeltat a Castelló, del professor Monferrer, com a antropòleg i escorcollador, entre moltes altres coses, no es pot deslligar del que va ser com a ésser humà, perquè a més, aquesta és la clau tan urgent i incompresa de l'antropologia que tant estimava: la idea que no hi ha diferència entre el que fem i el que som.

En uns temps, els actuals, en què es multipliquen "els influencers" i comencen a escassejar els savis de debò, Àlvar se'n va al parnàs dels sabuts, a comboiar amb aquells que, abans que ell, van abandonar la nostra terra, quedant-nos pensant que és una veritable llàstima que, veus com la d'Àlvar, s'apaguen.

En cadascuna de les ocasions deixava notar l'afecte a la terra nadiua i la preocupació perquè la cultura del medi rural, tot i ser diferent, no fos inferior a la de l'àmbit urbà. No va perdre mai l'oportunitat de parlar i tornar als seus inicis, en aquelles Useres, tan diferents i peculiars, com deia.

Amb Àlvar, se'n va "un sabut" quedant a partir d'ara una mica més òrfens aquells que hem pogut beneficiar-nos de la seua generosa saviesa, de la seua profunda humanitat i de la seua entrega desinteressada al servei de la cultura de la nostra terra, amb totes les seues virtuts i defectes. Descansa en pau, roman per sempre al nostre record.